Notes d'una pedagoga

14F Res a celebrar

2012-02-14T13:37:00.002+01:00

Avui que és Sant Valentí, voldria fer una breu reflexió sobre els motius pels quals avui és un d'aquells dies en que no tenim "res a celebrar" i és que avui 14 de febrer no tenim res a celebrar, en primer lloc, des d'un punt de vista estrictament cultural i és que els i les catalanes demostrem el nostre amor obsequiant amb cultura i tendresa en forma de llibres i roses a les persones a qui estimem el dia 23 d'abril.
Si bé la llegenda de Sant Jordi reprodueix rols de gènere que haurien d'estar més que superats, el cert és que regalem llibres i roses a les nostres parelles, sí, però també a germans i germanes, pares, mares, fills, filles... O, senzillament comprem roses a escolars de 4rt d'ESO que en venen de ronyoses per aconseguir recaptar uns quants euros per abaratir el cost del seu viatge de final de curs.

Però qüestions culturals a banda, avui no tenim res a celebrar ni com a catalanes ni com a dones ni com a treballadores per que el dia d'avui representa la unió d'allò que més ens esclavitza: l'imperialisme espanyol, en aquest cas, com ja s'ha comentat, plasmat en l'espanyolització de les tradicions, i el sexisme i consumisme inherents a la concepció d'amor romàntic de la qual avui sembla que n'haguem de fer bandera.

I és que Sant Valentí no només és una tradició estrangera que ens fan entrar amb calçador, és una tradició estrangera patriarcal i capitalista que fomenta una heteronormativitat insana, un ideal de parella i amor romàntic que subjuga la felicitat a la dependència d'una parella i fomenta el consum de productes vinculats a l'amor romàntic que més enllà d'uns innocents bombons kitch o una glamourosa nit d'hotel pretenen simbolitzar que com més esforç econòmic es fa per demostrar l'amor, més s'estima a la parella, l'exemple clar d'aquest fet són les joies que, d'altra banda, cal recordar com s'obtenen els diamants amb els quals molts pretenen demostrar l'amor que senten per la seva parella?.

A banda, l'heteronormativitat i sexisme d'aquest dia en que la figura del Príncep Blau prepara una cita romàntica i pomposa a una damisel·la, provoquen en moltes persones, especialment dones però també ens molts homes, una profunda sensació de fracàs pel que fa la seva vida sentimental en tant que aquesta no reuneix les condicions marcades com a inherents a l'ideal de felicitat, és a dir, a l'ideal d'una vida en parella destinada a la creació d'una família nuclear formada per una parella heterosexual. Aquesta sensació de fracàs és més cruel i perillosa del que aparentment pot semblar ja que genera en moltes persones greus desordres emocionals i psicològics que acaben derivant en inseguretat, manca d'autoestima i depressió.

I és que una dona lliure, no dependent, que no estima ni vol ser estimada d'una manera romàntica sembla que renunciï a l'amor, a la tendresa, al compartir un projecte de vida amb una altra persona amb objectius comuns, i no és així, simplement el rebuig a l'amor romàntic tant propi del 14 de febrer vol reivindicar el dret a estimar lliurement, sense ser la dona de la vida de ningú per que ets la dona de la teva pròpia vida, així com el no necessitar cap mitja taronja que et complementi per que tu ets una dona completa.

Renunciar a l'amor romàntic vol dir renunciar a la dependència, a la gelosia que neix producte el sentiment de possessió I que aquest any ja s'ha cobrat la vida de 8 dones.

No ens enganyem, l'amor si no és lliure, respectuós i igualitari no és amor.

Lectura recomanada:
[Feministes indignades] - l'amor romàntic mata.

Em felicito filla

2012-02-08T10:23:00.000+01:00

Avui, just avui, fa un any que vaig deixar de fumar. Avui, just avui, fa un any que vaig caure malalta: "El constipat típic de l'època" va dir-me el metge de guàrdia del meu CAP, "mel i llimona per la tos" va receptar-me. Uns dies més tard, "una simple grip" em deia per telèfon el metge que no em va voler venir a visitar malgrat estar a durant dies i dies amb febre superior a 38 graus. "És jove, que camini i vagi al CAP" llàstima que no tenia força per moure'm del llit ni per menjar, estava adolorida i enfebrada, em feien mal tots els músculs del meu cos, em costava respirar i el cap em rodava. Una setmana i mitja més tard d'haver intentat rebre atenció mèdica i en veure que la febre escalava fins per damunt dels 40º em van portar d'urgències a la Vall d'Hebron, diagnòstic: Pneumònia provocada per Grip A. Recepta: Antibiòtic de cavall i un mucolític que em feia treure l'ànima del meu cos. Sí, un seguit de despropòsits, potser fins i tot negligències que podrien haver-me costat molt cares.

Poc menys d'una setmana més tard vaig començar a recuperar forces, a sentir-me millor, a menjar de nou i a poder aixecar-me del llit i va ser aleshores quan vaig prendre la millor decisió que he pres en molt temps, una de les millors decisions de la meva vida: Deixar de fumar. Duia més de 15 dies sense fumar, no podia fer-ho, no podia respirar, passava hores dormint, tremolant, quasi delirant... i per tant "el pitjor" ho havia superat, el "mono físic" diuen i, per tant, vaig considerar que era un bon moment per deixar el mal i lleig vici de fumar.

Em va costar fer-me'n la idea per que mal em pesi "ser fumadora" formava part de la meva identitat ja que després de 10 anys fumant (sí, des dels 14) el tabaquisme formava part de mi, un element més de la meva vida i dins el meu cap no entrava de cap de les maneres el "no tornaré a fumar mai més", no podia fer-me'n el càrrec, no estava psicològicament preparada per acceptar-ho malgrat tingués el desig de no fumar.

Així doncs l'estratègia va ser dir-me "avui no fumo" i repetir-me aquest "avui no fumo" cada dia pel matí, com si només no fumés durant un dia i així cada dia, dia a dia, poc a poc sense pressionar-me, sense pensar que "mai més" era cap a on anava. I així, d'aquesta manera ha passat un any.

Sí, un any sense fumar, un any en que he estalviat molts diners, moltíssims, per que jo no sóc d'aquelles que diuen "he deixat de fumar" i quan els preguntes quant fumaven et diuen que "3, 4 cigarros al dia", no, jo era una persona fumadora amb totes les de la llei: A paquet i mig al dia de Marlboro, així que podeu suposar quanta pasta m'he embutxacat amb un any de no fumar...

No ha estat fàcil, és clar que no, i hi ha hagut molt moments en que m'he sentit realment malament, especialment al veure que els primers mesos després de deixar de fumar no feia més que engreixar-me i engreixar-me per que l'ansietat em podia... entre 4 i 6kg vaig guanyar en pocs mesos... em sentia malament amb mi mateixa per que, evidentment, quan guanyes tant pes en poc temps no et sents tu, et veus grassa, la roba no et queda bé i et desanimes al veure que no pots deixar de menjar per que tens una ànsia estranya i, a més, tot menjar et ve de gust, dolç, salat, tot... per que el menjar té una nova olor, un nou sabor, una nova textura... gaudeixes com mai abans menjant i és el que sacia un buit que a vegades tens...

Però per sort aquesta ansietat de menjar només dura uns mesos, després pots començar a recuperar tranquil·lament els teus hàbits alimentaris, la teva forma física i tornar a posar-te aquells texans d'anar de guerra que durant tantes nits de glòria t'han acompanyat. I, a sobre, com tens l'autoestima alta per que has tingut els sants ovaris d'aconseguir deixar un hàbit tant horrible, et sents millor amb tu mateixa.

Però aquest "sentir-te millor amb tu mateixa" no és en cap cas subjectiu, no. Puc afirmar que no només em sento millor amb mi mateixa des de que no fumo, és que estic millor. I es que aquella incipient cel·lulitis provocada per el tabac (sí, sí, el tabac causa retenció de líquids i per tant cel·lulitis, senyores) ha marxat, estic inclús més prima que quan fumava i a més amb millor forma física per que també tinc ànims i força per fer més exercici físic. I el cabell? Em brilla mil vegades més que quan fumava, el sento més fort, amb millor textura, no s'engreixa ni agafa mala olor, està suau i amb millor aspecte... per no parlar de l'aspecte de la pell, especialment de la cara... tinc un to molt més bonic, més viu, més saludable, un cutis molt més net i hidratat, sense ulleres ni bosses, si em perfumo faig olor a colònia no a tabac, les mans no em fan pudor i l'alè... l'alè... ara puc fer tots els petons del món! Tinc les dents molt més blanques i boniques (amb molta diferència!) i a més em sento més segura per que sé que si parlo prop d'una persona no haurà d'aguantar aquell fastigós alè de tabac que tant molesta i que sempre intentava amagar amb xiclets.

Estic molt orgullosa de mi mateixa per haver aconseguit complir un any sense fumar, no negaré que hi ha moments en que em passa pel cap tornar-hi, és normal, han estat molts anys i més enllà de l'adició hi ha la vessant social del tabaquisme, els hàbits que s'adquireixen i els costums que costa treure després d'haver estat fumadora durant 10 anys, però estic contenta, m'agrada no fumar i m'agrada poder-ho compartir i intentar, amb aquestes paraules, transmetent les meves satisfaccions, animar a algú a fer el pas, no és fàcil, gens, però val la pena... després et sents de puta mare i et fas creus de com pot ser que no ho fessis abans.

No intentaré convèncer a ningú amb dades científiques sobre el que provoca el tabaquisme ni amb imatges escabroses de pulmons podrits o boques infernals, no, això no serveix per res... sé del que parlo, sé què és fumar de debò i ser quasi una fumadora militant, però també sé què és deixar de fumar sense ajut de parxes, xiclets de nicotina ni pastilles estranyes, i sé com de bé em sento i sé com de bé et pots sentir tu que fumes si deixes de fer-ho.

Anima't a no fumar avui. Només avui... i demà potser també. Pensa-ho així.

Violència obstètrica

2012-02-06T11:13:00.000+01:00

No sóc mare, tampoc tinc previst ser-ho, mai he tingut problemes ginecològics i estic satisfeta amb el tracte i atenció del meu ginecòleg. Per aquests motius no era conscient de l'existència de la violència obstètrica, una cruel violència que patim les dones especialment en el moment del part i que per moltes, com jo mateixa, és totalment desconeguda, no pel fet que no sapiguem que les dones vivim situacions incòmodes, desagradables, vexatòries en moments tant importants com el part o en simples revisions ginecològiques, no, si no per que sovint fins que no poses nom a una cosa, aquesta costa de visualitzar-se, de materialitzar-se i determinats comportaments que, reflexionant-hi, són clarament violència obstètrica, sovint queden amagats sota l'autoengany al qual ens sotmetem les dones amb pensaments com "dec ser jo que sóc molt maniàtica" o "sóc una bleda" quan en realitat no ets tu la culpable, la que s'autogenera aquests sentiments de vergonya i vexació si no el personal sanitari que et maltracta i no respecta ni el teu pudor ni la teva intimitat.

Recentment, arrel de descobrir una campanya de denúncia contra la SEGO (Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia) per la publicació en la seva gaseta d'unes vinyetes summament vexatòries per les dones, he pres consciència de l'existència d'aquesta violència que segons la legislació veneçolana (que n'és molt bel·ligerant) determina en la Ley Orgánica sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia (2006) que aquest tipus de violència es pot definir com l'apropiació del cos i dels processos reproductius de les dones que s'expressa en un tracte jeràrquic, deshumanitzat, en abús de medicalització i patologització dels processos naturals comportant la pèrdua d'autonomia i capacitat de decidir lliurement sobre els seus cossos i sexualitat impactant negativament en la qualitat de vida de les dones. La legislació espanyola, en canvi, no en diu res de res, per que, evidentment, a l'Estat Espanyol no existeix la violència obstètrica, només existeix en dictadures com a Veneçuela, és clar.

La violència obstètrica és la vulneració del dret a la intimitat i la privacitat de les mares (que d'altra banda són, simplement, dones que van a ser mares -no pacients, ja que el part no és cap malaltia-) amb la revisió massiva del seu cos i òrgans genitals: Us semblaria gaire estranya una situació en que una dona de part fos revisada per el metge acompanyat d'un grup d'estudiants de ginecologia? Doncs això és violència obstètrica ja que no es respecta el pudor de les dones a ser revisades, palpades i investigades.

La violència obstètrica és la vulneració del dret a la informació i la presa de decisions, no creieu que l'exemple anterior es dóna, tot sovint, sense ni tant sols el consentiment de la dona i que, en cas d'existir tal consentiment no és expressat de manera lliure si no coaccionada pel context i la situació física i emocional en que es troba la mare? Doncs això és violència obstètrica ja que en molts casos es prenen decisions sobre el curs del part sense ser consultades a la principal interessada i, encara és recrueix més quan a més, aquestes decisions preses sense consultar-ho a la dona, es prenen per "agilitzar" o "facilitar" la feina al personal sanitari sense tenir en compte que el primer no és acabar ràpid amb el part si no garantir el benestar físic i emocional de la mare i del nadó.

La violència obstètrica és el tracte cruel, inhumà i vexatori per a la mare, és a dir, la mostra d'insensibilitat al dolor i la situació de vulnerabilitat emocional de les dones en el moment del part que, tot sovint, es manifesta amb infantilització, insults, comentaris humiliants i vexatoris. Trobaríeu estrany que la infermera o el metge li digués a una dona amb contraccions "va tonta, que no pares de queixar-te, deixa de plorar, que no ets la única que pareix!"? Doncs això és violència obstètrica per que el personal sanitari no empatitza amb les emocions de la mare que, especialment en el cas de ser primerenca, no sap a què s'exposa i, encara que no ho sigui, està vivint un moment summament delicat en la seva vida.

Les causes de la violència obstètrica no són noves: són el masclisme, la mercantilització de la sanitat que no respon a criteris d'humanitat si no de productivitat i la patologització de l'embaràs i el part que és vist i viscut com un procés mèdic i no com una etapa més de la vida, una situació natural que es medicalitza fent-la inhumana i freda.

Des d'iniciativa crisàlida s'ha realitzat un test sobre violència obstètrica que podeu trobar en aquest enllaç, i que recomano especialment a les dones que han estat mares (i a la resta també, no està de més saber amb exemples pràctics què és violència obstètrica). Aquest test inclou afirmacions relacionades amb situacions de violència obstètrica com el tracte que rep la mare o les pràctiques que se li realitzen com el rasurat dels genitals, la prohibició d'ingerir aliments, trencament artificial de la bossa...

Per últim, a banda de demanar-vos a tots i totes que signeu en aquesta campanya de denúncia a la SEGO, voldria animar-vos a veure aquest vídeo, és realment clarificador:

Més informació:
[MenteLibre] - Maltrato infantil y violencia obstétrica

L'alegria

2012-01-31T10:10:00.003+01:00

Ahir vaig veure, per casualitat, la imatge que teniu aquí a l'esquerra del text, en una pàgina sobre l'EZLN a facebook. No sóc jo de grans frases filosòfiques però la idea que l'alegria és un sentiment revolucionari em va fer rumiar... i ja que fa unes setmanes vaig dedicar a la tendresa una entrada al blog, he pensat de fer el mateix amb l'alegria.

Abans de començar, com a aclariment (i ja que d'alguna cosa m'ha de servir estar estudiant educació emocional dins el màster) cal dir que podem definir les emocions com les reaccions piscofisiològiques que representen l'adaptació de l'ésser humà als estímuls del seu entorn i tenen com a resultat els sentiments, els quals són duradors en el temps i condicionen l'estat d'ànim que, al seu torn condiciona l'estat psicològic (i per tant també la salut mental) de les persones.

L'alegria és un dels sentiments i una de les emocions bàsiques de l'ésser humà, una d'aquelles emocions i sentiments que es produeixen universalment, en qualsevol cultura. I no, no totes les emocions i sentiments són universals ja que si bé l'enuig, el fàstic, la por, la tristesa, la sorpresa i l'alegria es donen en totes les cultures i es manifesten d'igual manera a través d'unes expressions facials concretes, hi ha emocions i sentiments que, en ser secundaris es manifesten (si es manifesten) de maneres diferents, com per exemple el cas de l'amor, la vergonya, el plaer, el patiment...

Les sensacions produïdes per un estímul que genera alegria corresponen a un estat interior fresc i lluminós, optimista, que genera benestar i a més també disposa a l'acció constructiva. L'alegria és just l'emoció oposada a la tristesa la qual pot ser definida com una emoció i sentiment de patiments psíquic provocat per un decaïment moral i un desànim general, a més, indueix al pessimisme, la desesperança i la disminució de la motivació.

En un moment en que moltes famílies perden la seva llar, en que el nombre d'aturats i aturades no para de créixer, en que gairebé un 50% dels i les joves no tenim feina i per tant no podem accedir a un habitatge, en un moment en que hem de veure com les úniques que paguem les crisis del capital som les mateixes de sempre i ni tant sols amb les corrupcions i corrupteles més descarades són condemnats els polítics que s'enriqueixen a costa dels i les ciutadanes, en un moment en que l'ensenyament i la sanitat i tants altres drets es veuen clarament amenaçats mentre bancs i caixes rescatats amb diner públic obtenen beneficis, l'alegria és no només revolucionària si no a més necessària.

És necessària per no ser vençudes, per no emmalaltir, per que la crisi de la qual som víctimes, més enllà de qüestions econòmiques, ètiques i de vulneració dels drets de les persones, provoca malalties psiquiàtriques i l'augment de suïcidis i per tant no hi ha cap arma millor que l'alegria revolucionària i combativa per fer front a una situació dura, cruel i desesperada a la qual cal plantar cara sense por.

Algú pot negar que, ara més que mai, l'alegria és un sentiment revolucionari?

Edito l'entrada per afegir que tot rellegint-la he recordat aquesta cançó d'Obrint Pas que es diu precisament alegria:

Antifranquista? Torturador!

2012-01-30T10:19:00.004+01:00

Llamazares i Pilar Bardem

L'associació Memòria contra la tortura va publicar a la seva pàgina web la carta dels independentistes catalans que l'any 1992 van ser torturats amb el vist i plau de Garzón. Sí, el jutge dels "progres" a qui defensen grans líders de l'esquerra espanyola com Llamazares al crit de "Grazón, tranquilo, el pueblo está contigo" (sic, ho vaig sentir a les notícies) va usar en contra dels independentistes, declaracions fetes sota tortura i les corresponents denúncies de tortura van ser, simplement, arxivades.

Si bé fa quasi un any que va ser publicada, ara torna a ser actualitat (si és que no ho ha deixat de ser) i, personalment, desconeixia l'existència d'aquesta carta (me n'he assabentat via somnoticia a través de contactes de facebook que l'han recuperat) i per això voldria també reproduïr-la aquí al blog.

Aquí el contingut de la carta:

Prevaricació, franquisme i antifranquisme

Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer fer següents consideracions:

El jutge Garzón, poc abans dels jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la guàrdia civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l’origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s’immutés.

El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell com a jutge de l'Audiència Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola, van fer cap mena d’investigació.

Van haver de passar dotze anys per a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.

El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil. El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat jurídico-polític que ell, i si se’n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre, i probablement la incomunicació i la tortura, continuarà formant part del seu decàleg i de la seva manera d'instruir.

La tortura i la impunitat és una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l'anomenada transició van deixar intactes una part important de l’estructura de l’estat franquista. L’exemple més paradigmàtic n’és l’Audiència Nacional, hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l’independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l’Estat per resoldre determinats conflictes polítics. La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també a veure amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.

Més de trenta anys després de la mort del dictador la tortura continua essent una xacra a l’Estat espanyol i malgrat els informes i les sentències internacionals l’aparell jurídico-polític de l’Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que segons dades de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura a l'Estat espanyol la xifra de denúncies supera les sis mil des d’inicis de segle XXI.

Com a víctimes de la tortura, volem manifestar que no estem d’acord amb el fet que aquest jutge segui en el banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l’alçament feixista, associacions i persones que comptem amb tot el nostre suport.

Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d'ell.

Carles Buenaventura

David Martínez

Eduard López

Eduard Pomar

Esteve Comellas

Guillem de Pallejà

Jaume Oliveras

Joan Rocamora

Jordi Bardina

Josep Poveda

Marcel Dalmau

Oriol Martí

Pep Musté

Ramon López

Ramon Piqué

Vicent Conca

Xavier Ros

Països Catalans, 24 d’abril de 2010

Coltan i sang

2012-01-25T09:58:00.001+01:00

El coltan és un súper mineral molt abundant a l'est del Congo que s'extreu a través d'una excavació minera molt rudimentària i segueix un procés similar al de l'or que s'utilitza per fer condensadors, els elements electrònics que controlen el flux dins de les plaques de circuits dels mòbils, portàtils i molts altres dispositius electrònics. Degut a que es tracta d'un mineral molt escàs i molt necessari, el seu control, extracció i venda és molt estratègic i per aquest motiu des de 1998 la República Democràtica del Congo pateix una guerra que ha causat ja més de 4 milions de morts.

La zona de l'est del Congo és un polvorí on tant l'exèrcit congolès (que extorsionen als miners) com els milicians (causants del genocidi dels tutsis de 1994 a Ruanda) s'enriqueixen de l'extracció d'aquest mineral ja sigui robant-lo als miners o fent-los pagar taxes il·legals pel seu transport i d'aquesta manera es recrueix la situació de guerra que viu aquest país africà des de 1998.

En el reportatge que a continuació us enllaço podreu veure la situació amb la qual viuen els miners congolesos (sovint adolescents i infants) víctimes explotades d'un conflicte armat que els empobreix i esclavitza per a que els occidentals tinguem tecnologia de darrera generació.

Si voleu més informació sobre el compromís de les empreses productores de tecnologia, us recomano visitar la web Raise Hope for Congo on trobareu un rànking sobre empreses que utilitzen coltan extret en zones on hi ha conflicte armat com a l'est del Congo i que per tant serveix per seguir alimentant-lo o bé extret d'altres territoris.

Aquí teniu el documental:

Coltan, el oro del siglo XXI.

Per a més informació:
[Nacions Unides] - Efectos para los niños por la explotación ilícita de recursos naturales en las zonas en conflicto
[Público] - Coltán, el futuro insostenible.

[El país] - Coltán, un "mineral" estratégico.

[Diagonal] - Coltán y la guerra del congo.

Salvem el casc antic

2012-01-23T09:48:00.019+01:00

Amb la modificació del Pla General Metropolità de l'ajuntament de Barcelona, el casc antic de Sant Andreu de Palomar corre perill de desaparèixer ja que es preveu l'enderrocament de totes les cases del carrer Jorba per substituir-les per una zona verda malgrat existir-ne diverses ben aprop com el parc de la Pegaso, el parc de la Trinitat o la futura zona verda lineal de l'AVE i per tant la creació d'aquest nou "eix cívic" suposa un cost molt alt i innecessari per la vida dels veïns i veïnes de Sant Andreu.

L'ajuntament considera que aquestes cases han de ser enderrocades "per la reduïda dimensió de les parcel·les i les escasses condicions d'habitabilitat en matèria d'il·luminació i ventilació que presenten aquestes edificacions". És a dir, una excusa com qualsevol altre per dir que segons l'ajuntament cal expropiar aquests habitatges per que no són habitatges d'alt stànding si no són, simplement, cases senzilles... I és que com explica un dels veïns afectats per aquesta nova jugada especulativa de l'ajuntament, Raimon Blasi, regidor de Sant Andreu, a la sortida d'una reunió del consell Ciutadà, va dir que no volia un Sant Andreu de Fabra i Coats, doncs bé, tal i com diu aquest mateix veí: NOSALTRES NO VOLEM EL SEU SANT ANDREU DE PIJOS.

Si voleu més informació sobre com afecta el PGM al casc antic de Sant Andreu i estar al corrent de les mobilitzacions dels veïns i veïnes, podeu afegir-vos al grup Salvem el casc antinc! No a l'expropiació de cases històriques de Sant Andreu a Facebook, a més, aquest dimecres 25 de Gener a les 19,30 hi ha convocada una reunió sobre l'afectació del casc antic i la recollida d'al·legacions a la nau central de la Fabra i Coats (c/ Sant Adrià).

Si voleu presentar la vostra al·legació, aquí trobareu el full que podeu imprimir, omplir i lliurar a l'AAVV.

Imatges de la zona afectada:

Víctimes de la moda

2012-01-20T10:06:00.000+01:00

Voldria presentar una campanya contra el Sandblasting, un procés de tractament que s'aplica a la roba texana per donar-li un aspecte desgastat que es fa aplicant sorra a pressió.

Degut a que habitualment realitza de forma manual i sense protecció hi ha informes mèdics que apunten que els treballadors i treballadores que duen a terme aquesta feina han desenvolupat formes agudes de silicosi, una malaltia pulmonar que a més és incurable causada per la inhalació de pols de sílice cristal·lí que es diposita en els pulmons i que en molt casos provoca la mort ja que a més, no hi ha cap tractament específic per la silicosis a banda d'antitossius, broncodilatadors i oxigen. A més, a banda dels perills que representa l'ús d'aquesta tècnica, els i les treballadores que s'hi dediquen viuen en situacions de desemparament com és el cas del testimoni que dóna un treballador turc al web nosandblasting.org:

Adulhalim Demir

"No va ser fins més tard quan vaig conèixer els meus drets com a treballador, però m'havien enganyat. Tota la paperassa sobre la Seguretat Social, els llibres de registre, etc. havia estat falsificat. Encara que tenia un contracte i havia pagat les contribucions a la Seguretat Social, he hagut de lluitar durant 3 anys per poder provar que vaig treballar per a ells en la secció de sandblasting durant tot aquest temps [...]La meva malaltia s'ha estès fins el 46% dels meus pulmons. No puc fer treball físic. No puc córrer o escalar. Si agafo un refredat, pot ser molt perillós. Em falta l'alè tot el temps i no puc parlar. Això pot fer a més que la meva malaltia avanç encara més."

Arrel de l'informe realitzat pel Fair Trade Center, H & M, Fabric Skandinavien, Gina Tricot, Inditex, Åhléns i Tiger of Sweden que havien usat el sistema sandblasting per desgastar la roba texana van decidir no seguir fent ús d'aquesta tècnica en la seva producció. Kappahl i Lindex van afirmar haver deixat d'usar aquest mètode amb anterioritat a la investigació del Fair Trade Center.

Tal com s'apunta en l'informe que he enllaçat, moltes empreses han puntualitzat que utilitzen tècniques alternatives per al tractament del texà però és difícil distingir entre tractada amb sandblasting o amb altres mètodes. Per tant, les empreses tèxtils tenen la responsabilitat de provar a les persones consumidores que els pantalons texans o altres peces texanes no posen en risc a qui els fabriquen.

Més informació:
[PDF] FASHION VICTIMS Un informe sobre el sandblasting
[Web] No sandblasting

Dones obedients

2012-01-18T10:29:00.016+01:00

"Dones obedients" (Obedient wives) és un documental sobre un moviment que està creixent a Amèrica del nord. Les dones que el segueixen s'autoanomenen "Surrendered wives" (esposes entregades) i bàsicament mai neguen sexe al teu marit, li permeten tenir tot el control sobre els diners de la família i administrar-li a ella els diners que pot gastar així com escollir-li la roba que ella ha de posar-se, entre d'altres.

Si voleu saber-ne més sobre aquest moviment, podeu visitar el web de la sonada que s'ha fet d'or que va escriure el llibre que ha servit d'inspiració per aquestes dones, o bé llegir-ne l'article a la Wikipedia en anglès.

Us recomano que el mireu, és veritablement interessant i, a l'hora, summament trist:

Per culpa de la clausura de Megaupload (d'on havia inserit el vídeo del documental) he hagut de modificar l'entrada i posar-lo dividit en 5 parts i amb menor qualitat ja que només l'he pogut trobar a youtube. és més incòmode de veure i, com dic, la qualitat és menor però com a mínim no s'ha perdut del tot...

Perseguit per la memòria

2012-01-16T09:40:00.017+01:00

Fraga junt a Franco

Fraga ha mort, no és cap victòria per la democràcia ni ho és per les antifeixistes i encara menys per les víctimes de la guerra civil i del franquisme. I menys encara per que avui molts mitjans lloaran el seu tarannà "demòcrata" i "moderat", remarcaran que va ser el fundador del PP i va ser president de la C.A. de Galícia, oblidaràn mencionar que va ser ministre de Franco i, a més, a les tertúlies de bar molts diran que "era el millor que hi havia" però no, no ens enganyem: Fraga és l'assassí que ha mort al llit, sense judicis, sense condemnes, sense reparació de víctimes i no descansarà en pau fins que cada víctima de l'amnèsia històrica pugui enterrar als seus avis perduts a les cunetes i sigui reparada pels crims de la dictadura.

Fraga era ministre d'interior l'any 1975 i per tant el responsable últim, entre d'altres coses, de la mort dels 5 manifestants de Gasteiz.

Avui, com a petit homenatge recordem els morts que sí ho mereixen:

'Assassins de raons, assassins de vides.
Que mai no tingueu repòs als vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries'

Lluís Llach
Campanades a mort

Per memòria històrica, per dignitat, per recordar i homenatjar les víctimes que no han estat ni seran reparades: A les 20h a Canaletes.

Recull d'enllaços:
[Vilaweb] - Fraga: Campanada a mort.
[NacióDigital] - Fraga, aquell gran demòcrata.
[SetmanariDirecta] - Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz.

Explotació sexual infantil

2012-01-13T10:05:00.003+01:00

La comercialització de la sexualitat és una forma més de violència de gènere, la forma més evident de la perversió del patriarcat mercantilista, i per tant, no és ni una professió ni un ofici i per descomptat tampoc el més antic del món ja que les persones prostituïdes, que de manera generalitzada són dones, han de suportar comportaments, actes i actituds que en altres contexts es definirien com a assetjament i abús sexual i per tant, el fet que existeixi una remuneració no pot transformar aquest assetjament i abús en una feina i menys quan, en moltes ocasions també involucra a nens, nenes i adolescents

Podem definir l'explotació sexual infantil com aquella activitat abusiva a partir de la qual un nen, nena o adolescent és sotmesa de manera violenta a realitzar activitats sexuals de les quals se'n beneficia una tercera persona. Les víctimes acostumen a ser nens, nenes i adolescents que presenten una capacitat reduïda per a resistir o per categoritzar o identificar correctament el que estan patint, com és el cas dels nens que encara no parlen i els que tenen retards del desenvolupament i minusvalideses físiques i psíquiques o bé que formen part de famílies desorganitzades o reconstituïdes, especialment els que pateixen falta d'afecte o inclús són víctimes de maltractament els quals, de bon principi poden sentir-se afalagats amb les atencions de l'abusador.

Les més comuns formes en les que es dóna de l'explotació sexual infantils, segons l'OIT són:

-La utilització de nens i nenes en activitats sexuals remunerades, en efectiu o en espècie, (coneguda comunament com prostitució infantil) als carrers o a l'interior d'establiments, en llocs com bordells, discoteques, salons de massatge, bars, hotels i restaurants, entre altres.
-El tràfic de nens, nenes i adolescents amb finalitats d'explotació sexual.
-El turisme sexual infantil.
-La producció, promoció i distribució de pornografia que involucra nens, nenes i adolescents.
-L'ús de nens en espectacles sexuals (públics o privats).

Per acabar, un breu reportatge sobre l'explotació sexual de menors al Brasil, com podem entendre, aquestes situacions són extrapolables a molts altres indrets del món:

Per saber-ne més:

[Unicef] HOJAS INFORMATIVAS SOBRE LA PROTECCIÓN DE LA INFANCIA - Explotación sexual comercial

[OIT] LA EXPLOTACIÓN SEXUAL COMERCIAL DE MENORES

CIE o presó?

2012-01-12T11:07:00.003+01:00

Oficialment els CIE (centres d'internament d'estrangers) són espais no penitenciaris que tenen la funció instrumental de facilitar l'expulsió de persones migrants en situació irregular en els quals poden romandre-hi un màxim de 60 dies però tanmateix anomenar aquestes instal·lacions "centre d'internament" no és res més que un eufemisme ja que a nivell pràctic són presons per persones que no han comès en absolut cap delicte i que romanen segrestades en condicions de salubritat pèssimes, amb alta ocupació i, a més, pateixen abusos, maltractaments i la privació de drets essencials.

El que té lloc dins un CIE és un misteri per la ciutadania, per les entitats socials de qualsevol mena, per la premsa... la opacitat que els envolta sumades a les darreres informacions com per exemple la mort d'en Idrissa Diallo, el noi senegalès de 21 anys que la setmana passada va morir per manca d'atenció mèdica al CIE de Zona Franca, i la denúncia presentada pel Síndic de Greuges, fan que cada vegada es posi més en dubte la ja de per si qüestionable funció d'aquestes presons d'innocents especialment pel que fa les condicions en les quals són retingudes les persones migrants que, cal insistir-hi, no han comès cap delicte i únicament se'ls pot atribuir una falta administrativa.

Malgrat no és el primer cas en que una persona segrestada en un CIE mor mentre hi és retingut (al maig del 2010 va morir en aquest mateix CIE de Zona Franca un noi marroquí) és ara quan més veus s'alcen per demanar el tancament d'aquests camps de concentració i, fins i tot, la premsa menys crítica amb les estructures de poder de l'estat i el sistema, com El Periódico, li ha dedicat a aquest assumpte, tal com expliquen a Media.cat en aquest reportatge sobre el silenci al voltant dels CIE's, dues portades consecutives.

*Portades de Dimecres 11 de Gener del 2012 i Dijous 12 de Gener de 2012 respectivament.

Ja per acabar, si voleu saber-ne una mica més recomano la lectura d'aquest reportatge de La Directa, a banda, també podeu visitar aquest recull d'enllaços a documents vinculats als CIE's de SOS Racisme.

Enllaços relacionats:
[Setmanari directa] - Idrissa Diallo, morir al CIE

[Setmanari directa] -“Si ha mort un, jo podria haver estat el proper”
[Setmanari directa] - Un noi de 21 anys mor per manca d'assistència mèdica al CIE Zona Franca
[Setmanari directa] - El Ministeri de l'Interior contracta un avió privat per a deportar testimonis de la mort al CIE Zona Franca
[Mèdia.cat] - Silenci al voltant dels CIE: No tot era culpa dels periodistes o els mitjans
[El Periódico] - Presons de 'sense papers'
[El Periódico] - «Ens emmanillaven per traslladar-nos»
[El Periódico] - El síndic reclama més càmeres en presons i furgons policials
[El Periódico] - Els centres d'internament de sense papers, sota sospita

[ACTUALITZACIÓ]

Si ho voleu, podeu signar aquesta petició d'Actuable per demanar la no deportació d'un dels testimonis de la mort d'Idrissa.

El cos de les dones

2012-01-10T10:13:00.023+01:00

No fa massa em va arribar el vídeo que us enllaço al final de l'entrada i crec que és prou interessant com per compartir-lo aquí al blog. És un reportatge sobre la cosificació de les dones a la televisió italiana on se'ns mostra fins a quin punt les dones hi apareixen com mers objectes sexuals, negant-ne la identitat i humilant-les fins a la sacietat. M'agradaria destacar-ne un parell de coses: en primer lloc, una de les frases més colpidores del reportatge: "Les dones mirem els nostres pits,els nostres llavis, les nostres arrugues com si ens mirés un home" i, en segon lloc la idea que totes les imatges femenines que apareixen cosificades a la televisió ho envaeixen tot, creen realitats i una imatge falsa del cos i la identitat de la dona.

Aquest reportatge podria ser fàcilment extrapolat a la nostra realitat i és que els models de dona que podem veure a les televisions de l'estat espanyol no disten gens ni mica de les d'Itàlia, fins i tot, si mireu el reportatge, podreu reconèixer-hi programes ben coneguts a l'estat.

L'explotació del cos de la dona sigui quina sigui la seva forma, la seva cosificació és violència de gènere.

Gaudiu-lo, i com s'acostuma a dir... tanca la TV i obre els ulls :)

I per si no queden clars els exemples:

I, evidentment...

Vindicant-nos

2012-01-09T09:21:00.144+01:00

Fa uns dies, parlant amb una bona amiga sobre feminisme, vam coincidir en afirmar que tot sovint ens sentim cansades de donar explicacions de per què som feministes, d'explicar què és el feminisme i d'haver de justificar-nos davant qualsevol persona, sigui home o sigui dona, que en sentir-te feminista es mostra nerviós o nerviosa i conseqüentment, sovint t'ataca. Aquest fet, el de mostrar rebuig o atacar a tot allò que reivindiqui el feminisme, és tant quotidià que a voltes ni ens n'adonem de com es va impregnant en l'imaginari de les persones que menys han reflexionat sobre el feminisme per que fins i tot n'hi ha que revesteixen aquesta mena d'actituds d'un aire de "correcció política" realment preocupant i esgarrifós.

Malgrat que el feminisme és dels pocs moviments que pot vantar-se de no haver comès crims en el seu nom, i ser un moviment solidari amb moltes i importants causes, és sovint menystingut o pitjor encara: tergiversat i equiparat al masclisme talment com si fos la versió femenina d'aquelles actituds de despreci, infravaloració i agressió cap a les dones.

Si bé és cert que des de la incultura més flagrant hi ha dones que sense saber el que es diuen es vanten de ser feministes però són monstres sexistes que menystenen als homes, potser per algun trauma, potser per amargor, no hem d'arronsar-nos mai davant els atacs dels qui ens posen al mateix sac per que seria rendir-se davant el menysteniment cap a un moviment que des de la generositat ha treballat per a dignificar-nos, alliberar-nos i emancipar-nos i al qual encara li queda un llarguíssim recorregut.

També és cert que, com deia al principi, n'hi ha que estem cansades d'haver de donar explicacions, justificacions i demostrar que el feminisme no és ni de lluny la versió femenina del masclisme i és que són ja masses els milers de vegades que et topes de cara amb actituds agressives contra el feminisme, no sé si per incultura o, encara pitjor, per masclisme, però cada cop tinc més clar que després de tantes dècades explicant-nos, divulgant i explicant què és el feminisme qui encara no s'ha assabentat de què va la pel·lícula és que potser no en té ni el més mínim interès per que rere moltes animadversions s'hi amaga la incultura sí, però n'estic segura que en la majoria dels casos hi ha, senzillament, masclisme.

I aquest és sempre el pitjor dels masclismes: El que sota paraules d'igualtat no genera condicions per a que homes i dones partim del mateix punt, el que en encobrir i justificar o excusar les desigualtats provoca que els dones encara partim amb més desavantatge, el que critica la discriminació positiva cap a les dones per que nega l'existència del masclisme. I encara pitjor: el que sovint ve generat per les mateixes dones, aquelles que diuen "jo no sóc feminista" per que es pensen que això vol dir dur el cabell curt i camises de quadres (com si fos algun crim, d'altra banda) i tractar als homes com a merda i consideren que la feminitat és ser un objecte bonic per satisfer les necessitats d'un home amb el qui es té una relació de dependència que, molt equivocadament, n'hi ha que es pensen que s'anomena amor.

Sí, és cert, és esgotador vindicar-se contínuament, a vegades amb interlocutors/es que són parets de ciment armat que ni entenen ni volen entendre, és per això que, penso, necessitem aprendre a escollir les nostres batalles i aprendre a endevinar, per actituds o fets, qui és qui, és a dir, qui realment peca d'incultura i qui ens provoca i menysté com a feministes per, en el fons, simple masclisme.

Potser caldria que els preguntéssim a aquells (i sobretot aquelles) que consideren que la lluita feminista és ja quasi anacrònica si realment han analitzat quina és la situació que vivim totes i cadascuna de nosaltres independentment de si som o no som feministes ja que al 2009 (de moment no he trobat dades sobre el 2010) només a Barcelona va haver-hi 9.600 agressions masclistes d'especial gravetat.

Per acabar, voldria preguntar-te a tu, que em llegeixes i que com ets home creus que això no va amb tu, o a tu, que ets dona però dius que no ets feminista: saps que per ser dona tens un 10% de possibilitats de perdre la feina pel teu gènere i un 33% de possibilitats de patir una agressió física o sexual?

Tu, que dius que les dones i els homes estem en igualtat de condicions, no t'has sentit mai profundament vexada i tractada com un tros de carn pel carrer? Sí, potser el teu xicot o el teu marit mai t'ha pegat, no t'alça la mà ni la veu i et tracta amb respecte i dignitat però pensar-hi una mica detingudament...

Adona't de totes les microviolències que pateixes i rebel·la't-hi per que la invisibilització és violència contra les dones i el nostre silenci, complicitat.

Més informació: Una de cada tres barcelonines ha estat maltractada.

La tendresa

2012-01-05T10:17:00.006+01:00

Si cerquem al diccionari la definició del concepte "tendresa", el DIEC ens diu que és la condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor. En cap cas estic en posició de contradir l'Institut d'Estudis Catalans, però no m'agrada l'expressió "cedir fàcilment a les impressions" ja que desvirtua la tendresa com a sentiment per convertir-la en una emoció i a més remarcant el fet de ser propi de persones "fàcilment impressionables", és a dir, que fàcilment sofreixen una excitació produïda per un estímul extern.

Per tant és fàcil transformar la tendresa, inclús com a valor, en quelcom negatiu propi de persones "hiperemotives" en un sentit pejoratiu. Vaja, s'equipara la tendresa a quelcom ensucrat més propi d'una tendència histèrica en el sentit científic de la paraula, és a dir, a una neurosi amb una excitació emocional exagerada, que no pas en una forma més d'amor o una manifestació del amor.

Em costa entendre per què quelcom com la tendresa queda sovint tant desvirtuat i fins i tot és menystingut i en canvi (sense entrar en competència) altres valors més controvertits són gairebé considerats de referència, és que no necessitem de la tendresa per viure? És que potser no en sentim més sovint del que ens pensem però ens n'amaguem o -en el pitjor dels casos- ni tant sols la reconeixem?

Potser, penso, caldria abandonar certes armadures que portem per afrontar exigències a vegades poc humanitzades i retrobar-nos amb la tendresa ja que aquesta desperta altres coses dins nostre: la empatia, la solidaritat, l'humanitarisme...

Que tingueu uns bons reis :)

10-G Vaga d'usuàries

2012-01-03T09:57:00.002+01:00

Tal com s'explica al blog TMB51, a partir d'una piulada a twitter va néixer la idea de realitzar una vaga d'usuàries i usuaris de transport públic en senyal de protesta per l'exagerat augment de preu dels bitllets de l'ATM de Barcelona, aquesta vaga es proposa amb el mateix esperit de la vaga de tramvies de l'any 1951.

Al març del 1951, els i les ciutadanes de Barcelona van decidir fer boicot a la Companyia de Tramvies de Barcelona en senyal de protesta per l'augment de preu del bitllet de transport sumat al greuge comparatiu que això suposava respecte el preu del mateix servei a Madrid on el bitllet de tramvia costava 40 cèntims mentre a Barcelona en costava 70.

Han passat 61 anys des d'aquell any 1951 i les autoritats del transport públic segueixen maltractant a les usuàries de transport públic, és a dir, a les treballadores en actiu o a l'atur, a les estudiants, a les jubilades que diàriament necessitem usar el transport públic per traslladar-nos a les nostres ocupacions ja que no disposem de vehicle privat. Enguany el bitllet de transport més usat, la T-10, s'ha encarit un 12% i el bitllet senzill ha augmentat fins als 2€, sense oblidar, que, a més, segueix existint un clar greuge comparatiu amb el cost del transport públic a la capital de l'estat ja que el bitllet senzill a Barcelona costa 2€ mentre que a Madrid, tot i ser igualment car en excés i clarament desequilibrat respecte el sou mínim, costa 1'50€

També cal no oblidar que les dones i les persones joves som qui més usem el transport públic i, per tant, l'augment de la tarifa de transport implica feminitzar encara més la pobresa i sumar més precarietat a l'economia les joves.

Per que aquest augment ens discrimina i empobreix com a persones usuàries de transport públic, com a dones, com a joves i com a barcelonines, el 10-G vaga d'usuaris i usuàries de transport públic.

Si malgrat tot segueixes sense veure clars els motius per fer vaga, fixa't en aquesta comparativa de preu de bitllets senzills en diverses capitals i el sou mínim que cobren els seus ciutadans:

Preu del bitllet senzill i sou mínim:

París 1'70€ - 1300€

Nova York 1'83€ - 1500€

Estocolm 2'20€ - 2000€

Madrid 1'50€ - 641€

Barcelona 2€ - 641€

I si no ho has entès, que t'ho expliqui la Carmeta*:

* He seleccionat aquests fragments del capítol 9 (Miratges) de la mítica i lacrimògena sèrie "Temps de Silenci" (sí, la que estiu rere estiu repeteixen a TV3) per que els trobo prou il·lustratius :)

Afegeix-te a l'esdeveniment a Facebook i convida als teus contactes!
Parlem a través del hashtag #TMB51 a twitter, també pots seguir a @_Tmb51

Generació premiada

2012-01-02T12:18:00.000+01:00

Fa aproximadament un mes vaig rebre un e-mail de CatalunyaCaixa amb l'assumpte "La teva generació té premi", em va semblar tant cínic el seu correu que no vaig poder enviar-los una resposta d'aquelles que es fan tal com ragen, sense pensar-la massa.

Segurament si hagués escrit en fred hagués dit més coses, més contundents, més ben redactades, però tanmateix dubto molt que els destinataris llegissin el meu correu de resposta malgrat que va ser enviat des de la oficina a través de la qual gestiono el compte.

No obstant això, via twitter sí va tenir un cert ressò i donat que pretenc obrir la temàtica del blog i aquest correu al que em refereixo crec que va resultar interessant, he pensat recuperar-lo aquí per tal d'evitar que resti perdut en la immensitat de twitter.

Així doncs, aquí ho teniu, només cal clickar la imatge per poder llegir el correu de CatalunyaCaixa, la meva resposta també la trobareu a continuació:

Benvolgudes,

Gràcies per enviar-me un correu electrònic recordant com d'afortunats en som els joves de la meva generació, els nascuts a meitats dels 80. És cert, som dipositaris d'un gran premi: Tenir la consciència tranquil·la de ser les no culpables d'una crisi de la qual en som unes víctimes més. Suposo que vostès, segurament, no poden dir el mateix.
Sí, som una generació afortunada... dispensin que parli de qüestions personals, però sí, em sento afortunada de ser una llicenciada cursant un màster que no troba feina ni pot accedir a un habitatge, no sóc la única, moltes de les meves amigues i companyes estan en la mateixa situació, és reconfortant.
Saben? No fa massa em vaig sentir orgullosa de pertànyer a aquesta premiada generació... els explico: Vaig trobar-me amb un company d'escola, arquitecte, un noi intel·ligent i treballador, m'explicava que estava pensant emigrar a Alemanya però ho havia de fer sol: La seva xicota, mestra funcionària amb el sou retallat i cada vegada més precària (com totes!) no volia abandonar Catalunya.
Mirin si tenim sort que podem reviure allò que generacions anteriors van experimentar quan,com per exemple el meu tiet avi, va marxar a Alemanya a treballar a la VolksWagen deixant-la a ella i a la canalla a Barcelona, més tard la resta de la família va anar cap allí.
Per que després diguin que els temps canvien, no senyors, no és cert, la meva premiada generació és també una generació d'emigrants, què ens hem pensat? què seriem menys!? I ara! Que bé, quina gran oportunitat per aprendre idiomes!
No puc més que agrair-los el fet d'haver-nos atorgat aquest bonic premi anomenat precarietat, atur, emigració impossibilitat d'accés a l'habitatge i, en definitiva, negació del futur. Com diu la cançó de Deolinda "Sou da generação 'vou queixar-me para quê?' Há alguém bem pior do que eu na tv" però la cançó, els ho recordo, acaba dient "E parva não sou".
Per acabar, només em queda demanar-los si us plau que siguin més curosos a l'hora d'enviar correus electrònics ja que vostès que, com molts dels bancs i caixes del nostre país, són responsables d'aquesta situació que patim els nascuts a meitat dels 80, insulten la nostra intel·ligència dient que "la nostra generació té premi".
Gràcies per la seva atenció,
Eva.

I, com podieu preveure aquells que més em coneixeu, he d'acabar aquesta entrada amb, evidentment, aquesta cançó de Deolinda:

Feliç 2012

2012-01-01T09:00:00.003+01:00

Tal com ja vaig dir l'entrada anterior, vull arrencar aquest 2012 amb un dels clàssics propòsits d'any nou: Fer reviure qualitativa i quantitativament aquest blog.

Espero ser més hàbil amb això que amb d'altres propòsits com anar al gimnàs, per exemple. Tanmateix no es tracta de fer del blog una obligació si no un plaer, per tant caldrà trobar temps i ganes per fer-ho possible.

Malgrat sempre he centrat les publicacions al blog sobre temàtica educativa crec que ha arribat el moment d'anar una mica més enllà i parlar d'altres qüestions que, en molts casos, tenen més a veure amb l'educació del que sembla.

En fi, bon any nou i lleu ressaca!

PS: Sí, efectivament, aquesta entrada ha estat programada. :)

Falsos trastorns mentals

2011-12-30T18:53:00.004+01:00

Les qui sou seguidores de la mítica sèrie The Simpsons, possiblement recordeu aquell capítol en que la Marge i el Homer, aconsellats per el director Skinner, porten al Bart a un laboratori farmacèutic on li facilitaran un fàrmac (el Focusín) per tal de posar remei al seu suposat TDAH.

Doncs bé, aquesta història que còmicament relaten a els Simpsons, és malauradament una realitat cada cop més present en el món occidental. Constantment s'estan diagnosticant trastorns mentals a nens i adolescents en molts casos sense realitzar totes les proves que són necessàries per al diagnòstic i basant-se en un seguit de conductes atribuïdes a aquests trastorns que podrien fàcilment atribuir-se a coses tant simples com el fet de ser, senzillament, una nena o un nen.

Pensem per un moment les conseqüències que té per a una criatura petita o per a una adolescent ser etiquetada com un persona amb un trastorn psiquiàtric i per tant ser drogat per aconseguir en ella una conducta "exemplar", és a dir, una conducta que no molesti a ningú, per que és clar, una criatura o una adolescent no pot tenir veu pròpia.

Pel que he pogut llegir, una de les conseqüències (i en aquest cas ni de lluny beneficiosa per als infants i joves drogats) és aportar a la indústria farmacèutica que produeix els medicaments per al tractament de trastorns psiquiàtrics a infants i joves 4,8 mil milions de dòlars cada any.

Per acabar, deixo enllaçats uns vídeos per il·lustrar aquesta entrada.

Si voleu saber-ne més:

Article: Los niños a los que les cuesta las matematicas acaban medicandose.

Renovar-se o morir.

2011-12-27T14:01:00.000+01:00

A pocs dies d'acabar el 2011, he pres la decisió de renovar el blog. Aquesta renovació espero i pretenc que no acabi simplement en una renovació d'imatge si no que vagi més enllà.

Fins ara aquest blog, que va ser creat per una assignatura a la universitat, ha servit per recollir notícies, vídeos, enllaços a webs que m'han semblat interessants, també hi he publicat algun escrit propi però poca cosa. Ara, però, vull que el tarannà que agafi sigui diferent i malgrat hi segueixi publicant algunes coses vinculades amb temàtica educativa que em semblin interessants, vull dedicar-li més temps i escriure-hi més. No sé si seré capaç de dur-ho a terme, espero que sí, però tanmateix com a mínim hi seguiré publicant coses com fins ara.

Havia pensat en eliminar els escrits anteriors, fins i tot vaig crear un blog nou, però és absurd i innecessari mantenir dos blogs o eliminar les entrades anteriors ja que malgrat n'hi hagi que siguin, simplement, un recull d'enllaços, en el seu moment van tenir sentit i fins i tot poden ser útils per algú o per a mi mateixa més endavant.

Res més, espero dur a bon port el meu renovat compromís amb el meu blog.

Bon nadal

2011-12-24T13:11:00.002+01:00

Fa uns dies sentia una curiosa reflexió sobre una de les nostres tradicions: El Tió. Em va cridar l'atenció aquesta reflexió ja que la vaig trobar molt encertada: El tió, descontextualitzat especialment en àmbits urbans, pot resultar contradictori per als infants ja que el Tió (que tradicionalment era un tronc que s'atiava -per donar caramels en comptes de foc-) ha passat ara a formar part de "la família", és a dir, durant els dies d'advent la canalla alimenta al Tió, el cuida, l'estima, el cobreix amb una manta i després, els adults, pretenem que l'estomaquin fins a la sacietat per a que cagui regals. No seré jo qui proposi una renovació en les nostres tradicions, ni molt menys! Però no és contradictori ensenyar a la canalla a tenir cura del Tió i després animar-los a pegar-lo? Ja hi ha més d'una criatura, i no m'ho invento, s'ha negat a fer-lo cagar a base d'hòsties.

Res més, com cada any... Bon Nadal!

Salut i pedagogia!

El sistema educatiu

2011-12-12T10:57:00.002+01:00

Fa unes setmanes, a través d'un tuit del Fotlifoc, vaig veure aquest vídeo. Em va agradar molt així que he pensat recuperar-lo per compartir-lo. és, senzillament boníssim.

En aquest vídeo s'explica d'una manera senzilla, entenedora i gràfica com està organitzat, pensat i planificat el sistema educatiu occidental. Personalment em va fer pensar en el llibre de Laval "la escula no es una empresa" (també, molt recomanable).

Bé, gaudiu-lo!

Aturem la privatització de l'escola pública

2011-11-22T23:05:00.002+01:00

Rigau obre la porta de la docència a una fundació de Botín i La Caixa

La consellera d’Ensenyament ha signat un conveni amb la fundació privada Empieza por Educar que li permet de fer-se càrrec de la docència directa en horari lectiu de l’alumnat d’ESO en condicions desafavorides i amb dificultats d’aprenentatge dels centres públics.

Un projecte que ja s’està duent a terme, sense cap mena d’informació pública, en 8 centres a Catalunya amb un protocol d’acord amb el qual la fundació posa dos professionals de mitjana a temps complet durant dos cursos. Aquests professionals han estat contractats seguint els seus propis mètodes de selecció, cobren el sou que fixa la fundació i es posen al servei del centre educatiu per impartir docència a l’alumnat esmentat, generalment de matemàtiques i llengua catalana en el desdoblament del grup classe. A més, participen en l’avaluació de l’alumnat i fan 24 hores de permanència al centre, de les quals 19 són lectives.

La conselleria en fa la proposta, però és el centre qui hi ha de donar el vistiplau. És una decisió de l’equip directiu, un cop escoltat el claustre, que ha d’aprovar el consell escolar. Amb aquest sistema, Rigau ha trobat una via de dubtosa legalitat per externalitzar part dels suports a l’ESO dels centres públics a mans privades, amb la qual aprofundeix encara més en el procés de privatització que està patint l’ensenyament públic amb la contractació de personal a través d’empreses de serveis educatius i fundacions, tot lligat a l’autonomia de centre i als plans d’entorn.

Què és Empieza por Educar

És una fundació que es presenta com una entitat “sense afany de lucre”, però la composició del seu organigrama té força més a veure amb la banca i l’especulació financera que amb el món de l’educació. Presidida per Patricia Botin i avalada pel Banc de Santander, La Caixa i altres fundacions i empreses lligades al món de les finances, compta amb executius amb contrastada experiència en les empreses de consulting, inversions i productes financers de dubtosa legalitat i, a Catalunya, també amb dirigents sorgits de l’Escola Pia i algun, si més no, de vinculat a Digital Text.

La fundació és una filial de la multinacional Teach for All, que està estesa amb diferents noms per 13 països del món, des dels Estats Units fins a la Índia, passant per l’Amèrica llatina, i en les quals participen bancs i empreses com JP Morgan, Morgan Stanley, el Deustche Bank...

Un conveni signat amb Gabilondo al febrer del 2010 va permetre a la fundació penetrar en els “campus d’excel·lència universitària” per començar a seleccionar el personal La “llarga marxa” cap a la privatització de l’ensenyament públic Irene Rigau, Emilio Botín (Banc de Santander) i Isidre Fainé (La Caixa) que després destinarà a la intervenció docent entre els estudiants d’últim any i entre els que han acabat la carrera i que posteriorment reben una formació-adoctrinament de 6 mesos (menys temps que l’antic CAP o el nou màster del professorat de pública) que, suposadament, els prepara per a la docència.

Al pla s’hi han apuntat ràpidament Rigau i Aguirre. Aguirre ha fracassat en el seu intent d’imposar el projecte

amb la fundació als centres públics de Madrid perquè el professorat l’ha rebutjat i només l’ha pogut implementar en alguns, determinats, centres privats. Rigau l’implanta de manera pràcticament clandestina i obre les universitats catalanes perquè la fundació pugui seleccionar el personal que l’ajudi a materialitzar l’altra part dels seu pla: tutoritzar els treballs d’estiu dels alumnes suspesos el juny a l’ESO i a 1r de batxillerat. Uns treballs que seran obligatoris per presentar-se als exàmens de setembre. Després, aquests universitaris excel·lents s’han de comprometre dos cursos sencers més a realitzar una tasca de reforç a alumnat amb dificultats dins els centres educatius públics i que ja ens podem imaginar que suposarà la pèrdua del lloc de treball del professorat interí que la porta a terme habitualment.

El setmanari El Triangle publicava fa poc que Duran i Lleida té un deute hipotecari de 2 milions d’euros, la majoria amb el Banc de Santander. A USTEC·STEs ens preguntem si aquest deute tindrà alguna cosa a veure amb la precipitació amb què Rigau ha pres la decisió d’obrir les portes dels centres a aquesta fundació.

El fracàs escolar com a coartada

Aquesta fundació conservadora i ultraliberal es presenta als centres d’una forma altruista, gairebé beatífica, tot enarborant la bandera de la lluita contra el fracàs escolar, una xacra a extingir, imbuïts amb la idea que només professionals excepcionals (“com ells i elles “) i emprenedors la poden combatre amb eficàcia. Una xacra, no ho oblidem, amb la qual ni administracions, ni famílies, ni professorat han estat capaços d’acabar.

Aquesta aura els confereix un caràcter messiànic i alhora competitiu que no trigarà a xocar amb la feina diària del professorat del centre, ja que és inevitable la comparació entre els resultats obtinguts per uns i altres.

L’experiència de la trajectòria d’aquestes fundacions lligades a Teach for All demostra que aquests altruistes valors s’acaben convertint en la seva pràctica docent en el foment entre l’alumnat de la competitivitat, l’individualisme, la deslleialtat i la jerarquització de les relacions segons el nivell de coneixements que va adquirint cada alumne/a.

Una iniciativa que, sens dubte, reforça l’altruisme dels seus dirigents i protectors amb les generoses desgravacions fiscals que obtenen per posar en marxa aquests tipus de projectes que, a més, els confereixen una considerable influència social, publicitat per als seus negocis, els renten la imatge personal i els incrementa la ja innegable capacitat de pressió que tenen sobre els governs per introduir els canvis i les reformes educatives que els convenen i, com qui no vol la cosa, els obre un camí per anar de mica en mica construint un projecte que, un dia no gaire llunyà, els permeti de gestionar directament l’ensenyament públic.

De moment, ja comencen a introduir-se en els centres. Un altruisme tan desinteressat que els porta també a pagar el sou dels seus professionals amb subvencions públiques. De moment, el Govern espanyol ja els ha concedit aquest any 38 milions d’euros; ara veurem amb el temps les aportacions que els farà el tàndem Aguirre-Rigau, que amb Gabilondo formen el triangle polític que està afavorint la inserció de la fundació en els centres educatius i la selecció dels seus professionals a les universitats; de fet, en els cursos d’estiu de la fundació hi han participat al voltant d’una trentena d’estudiants catalans seleccionats d’ESADE i la Pompeu, entre d’altres.

Cal impedir la intervenció d’aquesta fundació als centres públics.

USTEC·STEs rebutja aquest intent de privatització dels reforços i suports educatius a l’ESO pública i fa una crida als claustres a oposar-s’hi i a impedir que aquest model s’implanti als seus centres. USTEC·STEs portarà el debat i la mobilització als centres per donar suport a aquesta oposició.

Així mateix, estudiarà les possibilitats legals d’impugnar la intervenció en la docència directa de la fundació en els centres públics perquè:

És el projecte més ferm i seriós d’externalitzar serveis educatius públics i obrir una porta prou ampla a la gestió privada dels recursos humans que intervenen en la docència com a pas previ a consolidar la privatització d’altres serveis complementaris i de l’ensenyament públic en general. Ens estan indicant que la retallada de plantilles també la fan per fer possible l’entrada del sector privat en la xarxa pública.
És no només una negativa a posar professorat seleccionat per l’administració educativa, queda reflectit clarament que els centres públics en necessiten per abordar el tractament de la diversitat, sinó que l’entrada de professionals de la fundació farà disminuir la contractació anual de professorat interí, que estarà més precaritzat encara ja que s’incrementaran els seus períodes d’atur en la rotació laboral.
Provoca una escletxa en la imparcialitat ideològica que ha de presidir la contractació de professorat i actua contra l’esperit i el sentit socialment crític d’una educació que ha de basar-se fonamentalment en valors humans solidaris.

Així mateix, USTEC·STEs alerta a les direccions i als consells escolars dels problemes de responsabilitat civil

que es poden originar, ja que són els responsables últims d’acceptar que aquests professionals que no tenen cap relació laboral amb l’Administració compleixin funcions docents als seus centres.

Font: http://www.sindicat.net/retallades/rigauprivatitza.php

Musica beneficiosa

2011-11-18T10:50:00.000+01:00

Guiainfantil.com publica un interessant reportatge sobre els beneficis de la música per als nens més petits. Aquí us el deixo:

LOS BENEFICIOS DE LA MÚSICA PARA LOS NIÑOS
Iniciación musical infantil de niños y bebés en la música
La música está siendo introducida en la educación de los niños en edades preescolares debido a la importancia que representa en su desarrollo intelectual, auditivo, sensorial, del habla y motriz.
La música es un elemento fundamental en esta primera etapa del sistema educativo. El niño empieza a expresarse de otra manera y es capaz de integrarse activamente en la sociedad, porque la música le ayuda a lograr autonomía en sus actividades habituales, asumir el cuidado de sí mismo y del entorno, y ampliar su mundo de relaciones.

La música tiene el don de acercar a las personas. El niño que vive en contacto con la música aprende a convivir de mejor manera con otros niños, estableciendo una comunicación mas armoniosa. A esta edad la música les encanta. Les da seguridad emocional, confianza, porque se sienten comprendidos al compartir canciones, e inmersos en un clima de ayuda, colaboración y respeto mutuo.

Los beneficios de la música en los niños
La etapa de la alfabetización del niño se ve mas estimulada con la música. A través de las canciones infantiles, en las que las sílabas son rimadas y repetitivas, y acompañadas de gestos que se hacen al cantar, el niño mejora su forma de hablar y de entender el significado de cada palabra. Y así, se alfabetizará de una forma más rápida.

La música también es beneficiosa para el niño cuanto al poder de concentración, además de mejorar su capacidad de aprendizaje en matemáticas. La música es pura matemática. Además, facilita a los niños el aprendizaje de otros idiomas, potenciando su memoria.

Con la música, la expresión corporal del niño se ve mas estimulada. Utilizan nuevos recursos al adaptar su movimiento corporal a los ritmos de diferentes obras, contribuyendo de esta forma a la potenciación del control rítmico de su cuerpo. A través de la música, el niño puede mejorar su coordinación y combinar una serie de conductas. Túmbale boca arriba y muéveselos para que pueda bailar mientras que tú le cantas. Le puedes cargar y abrazar en tu regazo entonando otros ritmos infantiles.

Més info: http://www.guiainfantil.com/servicios/musica/beneficios.htm

Aprenentatge i memòria

2011-11-02T11:41:00.002+01:00

En aquesta entrada d'avui us ofereixo un documental de Xarxes a TV2 sobre l'Estudi del funcionament dels neurotransmissors durant l'aprenentatge i els processos de la memòria a llarg termini.

És molt interessant la vessant biològica de l'aprenentatge, però sovint s'exposa d'una manera massa complexa i, en aquest cas, el documental ho mostra d'una forma gràfica, senzilla i atractiva.

Us ho recomano!:

L'educació al món rural

2011-10-03T09:28:00.000+02:00

En aquesta entrada voldria presentar l’Observatori de l’Educació Rural Catalana (OBERC). L'OBERC és un centre de recerca, de documentació, d’elaboració i producció de materials didàctics i de recollida i difusió de bones pràctiques i té com a missió principal donar resposta als processos educatius que es fan dia a dia als pobles

I tal com s'exposa al seu web és també un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències i idees entre les diferents entitats i administracions sensibles i vinculades a l’educació dels pobles, on l’objectiu principal sigui fer una prospecció que permeti donar relleu al model educatiu rural i, al mateix temps, analitzar i desenvolupar elements de futur rellevants per totes les institucions que d’una manera o altra, treballen per l’educació rural, l’escola rural i la millora dels petits municipis.

Des de l'OBERC es procura que les accions i decisions polítiques tinguin una cabuda més natural als entorns rurals i a més també analitza quins elements es consideren importants per al futur educatiu al món rural i les seves necessitats.

Els seus objectius (especificats al web) són:

Constituir un espai de trobada regular entre les diferents entitats i administracions que treballen per l’educació al món rural.

Impulsar i tractar temàtiques sensibles i actuals en l’àmbit educatiu dels pobles.

Investigar aquests temes de manera rigorosa i argumentada per tal que es puguin fer propostes de desenvolupament, millora i avaluació; elaborar recomanacions que puguin ser d’utilitat per les diferents entitats i que serveixin per a la planificació de les diferents administracions.

Donar resposta a les demandes educatives dels contextos rurals.

Cercar el compromís de les diferents entitats i administracions per la difusió dels informes i treballs realitzats per l’Observatori.

Ésser un marc de referència pels professionals vinculats a l’educació en els contextos rurals.

Difondre i disposar d’informació sobre l’educació en els contextos rurals a nivell autonòmic, nacional i internacional.

Potenciar el treball en xarxa entre les diferents institucions i entitats que treballen per l’educació als pobles.

Més informació: http://oberc.fmr.cat/

Humor polonès

2011-09-18T13:45:00.000+02:00

Avui.... una mica d'humor polonès!

Una escola catalana a Madrid? mmm...

Una lluita (més)

2011-09-11T08:04:00.003+02:00

I en aquest dia tant especial, només recordar una lluita més de les que tenim els educadors i els catalans:

Bona i combativa diada!

Aprenentatge social.

2011-09-02T12:29:00.000+02:00

Bandura va considerar que l'aprenentatge social (també conegut com a aprenentatge vicari, observacional, imitació, modelatge o aprenentatge cognitiu social) està basat en una situació social en què almenys participen dues persones: el model, que realitza una conducta determinada i el subjecte que realitza l'observació de aquesta conducta; aquesta observació determina l'aprenentatge, a diferència de l'aprenentatge per coneixement, l'aprenentatge social el que aprèn no rep reforç, sinó que aquest recau en tot cas en el model; aquí el que aprèn ho fa per imitació de la conducta que rep el reforç.

Us deixo aquest video per tal que reflexionem una mica sobre com és l'aprenentatge social que oferim als infants:

Quantes intel·ligències hi ha al cervell?

2011-08-14T12:26:00.003+02:00

L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que tenim 8 intel·ligències.

No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.

Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes

Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.

No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.

A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

L'"escola personalitzada" o aprendre després de pensar

Howard Gardner (Scranton, EUA, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard el 1971. Des de l'any següent hi presideix i codirigeix un dels seus projectes insígnia, el Projecte Zero, que estudia els processos d'aprenentatge de nens i adults. El seu model d'"escola intel·ligent" treballa sota el principi que l'aprenentatge és una conseqüència de l'acte de pensar i de l'ús actiu i flexible del coneixement. Els resultats d'aquesta investigació s'han aplicat principalment a escoles públiques dels Estats Units i en especial a centres on estudien alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i socials. Aquest psicòleg de fama internacional és avui catedràtic de cognició i educació John H. & Elisabeth A. Hobbs de l'Escola Superior d'Educació de Harvard, on també és professor de psicologia. Ha escrit 25 llibres que s'han traduït a 28 idiomes. Paidós, que l'edita en castellà i que li ha dedicat una col·lecció pròpia, publicarà a l'octubre el seu últim reball: Verdad, belleza y bondad. La enseñanza de las virtudes en el siglo XXI.

Compromès socialment i ètica- ment amb l'educació, el canvi radical del concepte d'intel·ligència va més enllà de definicions: les vuit intel·ligències no tenen un valor in- trínsec, segons ell, sinó que, depenent de com les utilitzem en la societat, se'ls dóna un valor moral o un altre. L'educació personalitzada –basada en el fet que els sistemes educatius es prenguin seriosament les diferències entre les persones– no ha de tractar com a llestos o tontos els estudiants "en termes de quina de les seves intel·ligències és la més forta, sinó usar això perquè puguin entendre el món", afirma Gardner. MARTA BAUSELLS.

Via: alopezmargall

Font: Ara

Aprenentatge cooperatiu III

2011-08-05T09:35:00.000+02:00

Darrera entrada sobre l'aprenentatge cooperatiu. En aquesta ocasió l'exposició és via vídeo :)

Aprenentatge cooperatiu II

2011-07-30T12:58:00.000+02:00

Tot seguit publico una presentació molt interessant sobre l'aprenentatge cooperatiu, està explicat de manera molt gràfica i senzilla.

Aprenentatge cooperatiu

2011-07-15T22:21:00.000+02:00

Què és l'aprenentatge cooperatiu?

L'aprenentatge cooperatiu com a estratègia metodològica en l'ensenyament, permet als educadors adonar de la importància de la interacció que s'estableix entre l'alumne i els continguts o materials d'aprenentatge i també plantejar diverses estratègies cognitives per orientar aquesta interacció eficaçment.

No obstant això, d'igual o major importància són les interaccions que estableix l'alumne amb les persones que l'envolten, per la qual cosa no es pot deixar de banda l'anàlisi de la influència educativa que exerceix el docent i els companys de classes.

Quan es participa en grups de treball, d'estudi, de caràcter social o de qualsevol altra naturalesa, s'observa que hi ha persones que es distingeixen per les idees que aporten i per les accions que realitzen en benefici de la tasca que ha de desenvolupar el grup. També s'observa que hi ha persones que fan el possible per obstaculitzar el treball trobant a tot dificultats i defectes.

En l'activitat cooperativa són molt importants les actituds i les qualitats favorables del caràcter i de la personalitat, ja que el bon èxit de l'acció cooperativa es recolza en les manifestacions positives que permeten assolir en la millor forma possible els objectius proposats.

Més info.: http://www.todomonografias.com/psicologia/aprendizaje-cooperativo-2/

Ja sóc pedagoga

2011-07-08T12:11:00.000+02:00

Ja sóc oficialment pedagoga.
Ja tinc el meu títol de llicenciada.

:)

L'educació prohibida

2011-06-25T22:09:00.000+02:00

Aquí teniu un petit tastet d'aquest documental, si us interessa a sota trobareu la resta de vídeos amb el documental sencer.

El documental sencer:

Autisme i internet.

2011-06-07T21:59:00.001+02:00

Vull enllaçar-vos un interessantissim article sobre l'ús d'internet vinculat amb els problemes d'autisme. Podeu consultar-ho a través d'aquest enllaç.

Us en deixo una cita que m'ha cridat l'atenció per si us motiva a llegir:

Una de las páginas que más llamó mi atención fue la de una niña llamada Taiza, de La Coruña, que con 11 años diseñó y completó una página personal muy amena. Esta niña tiene el llamado síndrome de Rett, con características muy parecidas al autismo, y es extraordinaria la frialdad con la que trata su enfermedad con tan sólo 11 años. Viene una descripción de las características de este síndrome, siendo bastante más maligno que el autismo estándar, pues conlleva una degeneración de sus funciones motoras básicas.

Què és aprendre?

2011-05-27T20:46:00.000+02:00

Tot aprenentatge suposa la interiorització i reelaboració individual d'una sèrie de significats culturals socialment compartits.

La interacció amb les persones i els objectes que és present en tot procés d'aprenentatge, passa necessàriament pel filtre de la cultura comuna i està mediatitzada per la utilització d'un determinat llenguatge.

L'aprenentatge actua com a motor del desenvolupament de les capacitats intel.lectuals de la persona i al seu torn, i en una relació dialèctica, la possibilitat d'assimilació dels continguts culturals està estretament relacionada amb el nivell de desenvolupament aconseguit i els coneixements elaborats en experiències anteriors.

L'aprenentatge es produeix quan un coneixement nou s'integra en els esquemes de coneixement previs arribant fins i tot a modificar-los. Perquè això succeeixi, l'alumne ha de ser capaç d'establir relacions significatives entre el coneixement nou i els que ja posseeix.

Això implica que haurà de produir-se un desajust òptim entre les competències i coneixements previs dels alumnes i la tasca proposada, és a dir, que aquesta sigui prou difícil com per constituir un desafiament però no tant que resulti impossible de realitzar.

Implica també que els alumnes i les alumnes accedeixin al nou coneixement a través d'una tasca que no sigui arbitrària, sinó que tingui sentit per a ells i pugui ser assumida intencionalment, tenint en compte els procediments i pràctiques socials que són habituals en cada context cultural.

El treball cooperatiu entre iguals afavoreix, la mobilització d'esquemes de coneixement i l'aprenentatge significatiu, ja que provoca l'enfrontament de punts de vista i l'aparició de conflictes socio-cognitius.

D'aquesta manera pot assegurar-se la funcionalitat de l'aprenentatge escolar, és a dir, que les competències i els coneixements que s'adquireixin a l'aula puguin ser utilitzats en qualsevol situació de la vida quotidiana que ho requereixi.

Editorial AulaMèdia

2011-05-02T08:38:00.001+02:00

A l'entrada d'avui voldria adreçar-vos a l'editorial de la revista digital d'AulaMèdia del novembre del 2010. M'ha semblat molt interessant i per això vull compartir-ho.

Podeu llegir l'article clickant sobre la imatge.

Webquest per a batxillerat

2011-04-30T11:25:00.000+02:00

Per trencar el tòpic instal·lat en l'imaginari de molts educadors segons el qual els webquest sembla que hagin d'anar únicament dirigit a infants, aquí us enllaços l'entrada publicada al blog ButlleTIC on se'ns adreça a un webquest destinat a alumnes de batxillerat:

L’ànima i les TIC

“L’ànima i les TIC” és una webquest creada per Guida Al·lès adreçada a alumnat de 1r de batxillerat. La webquest parteix de les següents preguntes:

Internet ens fa més dispersos o ens ajuda a aprendre?
Ens fa més superficials o ens obre la ment?

La tasca de l’alumnat consisteix en cercar arguments per defensar la pròpia opinió, organitzar-los en un mapa conceptual i exposar-los amb convicció i fermesa davant la classe i combina diverses dinàmiques d’activitats, individuals, en petit grup i en gran grup.
Crèdits: Imatge d’Aletvina Khabibova.

Notes d'educació

2011-04-18T00:02:00.000+02:00

Aquest és el ´titol del 30 miuts emès avui i en el qual s'analitzen diversos sistemes educatius i els resultats que aquests donen. Mentre als EUA encertada o desencertadament es fan coses per mirar de millorar l'educació i d'altra banda mig món s'emmiralla en el sistema finlandès, la flamant consellera d'educació de Catalunya diu que el que cal és pujar les notes de tall per entrar a magisteri.

En fi mireu i jutgeu:

Perdoneu que hagi quedat una mcia desenquadrat, tot i modificar l'html no es resol.

Què és la didàctica?

2011-04-01T17:53:00.016+02:00

Podem definir aquest concepte de la següent manera: "la didàctica és la ciència que estudia (perspectiva-estàtica) i elabora (perspectiva-dinàmica) teories pràctic-normatiu-decisional sobre l'ensenyament"

La didàctica és una ciència que orienta i dirigeix l'educació. Pot distingir una didàctica general, que tracta de l'ensenyament escolar en general sota qualsevol aspecte, dóna normes i principis i estudia fenòmens, lleis, etc., I una didàctica especial, dedicada a estudiar les qüestions que planteja cadascuna de les disciplines considerades com assignatura.

La didàctica està tan íntimament vinculada a les altres ciències de l'educació (pedagogia, psicologia i metodologia) que moltes vegades resulta difícilseparar d'elles.Podem distingir, segons Lorenzo Delgado (1979), tres grans corrents en la Didàctica actual. Aquestes tres corrents són:

didàctica clàssica
didàcticatecnològica
antididáctica.

Didàctica clàssica:

La didàctica clàssica o tradicional posa èmfasi en els continguts i,conseqüentment en la persona que ha de transmetre; queda relegat, per tant, el protagonisme de l'alumne.

Didàctica tecnològica:

Corrent que considera l'Acte Didàctic com la introducció dels recursostecnològics en la transmissió didàctica, és a dir, és utilitzar la tecnologia en l'ensenyament.

Revolució Laferrière

2011-03-30T21:07:00.000+02:00

A l'entrada d'avui us voldria adreçar a un interessant reportatge-entrevista que he trobat llegint la revista Educació Barcelona del gener d'enguany (num.74).

Podeu accedir a l'article clickant sobre la imatge.la trobareu a la pàgina 28 d'aquest PDF.

Lectura obligada

2011-03-16T14:28:00.008+01:00

Aquest blog acostuma a ser utilitzat com un contenidor d'enllaços, vídeos i recursos que considero interessants, aquesta entrada no n'és l'excepció, us vull convidar a llegir 4 articles (són extensos, feu-ho amb calma) sobre Paulo Freire i la seva obra:

Un acercamiento a la metodología para la alfabetización de Paulo Freire (Cap. I) .

Un acercamiento a la metodología para la alfabetización de Paulo Freire (Cap. II) .

Un acercamiento a la metodología para la alfabetización de Paulo Freire (Cap. III) .

Un acercamiento a la metodología para la alfabetización de Paulo Freire (Cap. IV) .

Som Escola

2011-02-17T13:23:00.000+01:00

Ja us heu adherit al manifest de som escola? Encara no? doncs a què espereu? Aquí teniu l'enllaç per adherir-vos-hi :)

Somescola.cat
El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:
Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.

Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.

Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:
Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.

Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.

Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:
Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.

Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.

Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2011

Coeducació

2011-02-07T23:32:00.001+01:00

He trobat molt interessant aquest vídeo de la universitat de Jaén i crec que estaria bé que li féssiu una ullada ja que d'una manera molt senzilla s'aborden temes com la coeducació i la igualtat a l'escola.

Vestit nou

2011-01-27T13:35:00.000+01:00

Quan vaig veure aquest vídeo em vaig emocionar, m'agradaria que ho veiéssiu és molt interessant, sobretot pel tracte que dóna l'escola al nen.

Els petits canvis...

2011-01-17T15:20:00.002+01:00

...Són poderosos (per bé i per mal)

Jo sóc de l'època en la qual per TV3 s'emetia el Capità Enciam, aquell pseudoheroi estrafolari que ens mostrava la necessitat de reciclar i ser ecològics, sota el lema "Els petits canvis són poderosos" el Capità Enciam ens ensenyava que amb un petit gest podíem contribuir a millorar la salut del planeta.

Doncs bé, si els petits canvis poden crear canvis positius, també poden crear-ne de negatius. Un petit canvi de nom pot canviar la cosmovisió de tot un sistema. Em refereixo al canvi de nom del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per "Departament d'Ensenyament".

Per una pedagoga aquest "petit" canvi té un seguit d'implicacions que van més enllà de una qüestió de formalisme, i és que el que impliquen aquestes dues paraules tant similars, en realitat amaguen profundes diferències:

"Ensenyament" és l'acció d'ensenyar, és a dir de mostrar, de comunicar un coneixement, mentre que "Educació" ve d'educar és a dir, de formar.

Per tant, el canvi de nom del Departament implica que les escoles catalanes ja no eduquen si no que ensenyen, és a dir, ara són un indret on l'alumne assisteix a classe i adquireix uns coneixements, no és un indret on rep una formació no només acadèmica si no també cívica i social.

Molts defensen que l'escola no és un espai per educar, que això és feina de les famílies, doncs no és així senyors, no és així. Actualment trobem agents educatius arreu, qualsevol element de la nostra societat és susceptible de ser considerat un agent que genera no només coneixement entès en clau acadèmica si no també com un element formatiu en clau ètica i moral.

Si bé és evident que la família és un agent educatiu de molt pes sobre l'alumne, l'escola no pot dimitir de les seves funcions, l'escola no és un lloc on anar a aprendre a sumar i restar, de fet, segons el meu parer el nivell d'adquisició de coneixement acadèmic o científic que adquireix un alumne al finalitzar la seva etapa formativa és, sempre dins d'uns mínims, el de menys.

El més important, quan un alumne finalitza la seva educació escolar, és que aquest sigui un ciutadà en el més ampli sentit de la paraula, és a dir, que sigui una persona que coneixements acadèmics a banda sigui capaç de viure de manera cívica en societat i això és responsabilitat tant de la família com de l'escola o els mitjans de comunicació, entitats culturals, d'educació en el lleure i polítiques.

Així doncs, malgrat les grans mancances i importants deficiències que el sistema educatiu català tenia quan es gestionava des del Departament d'Educació, actualment, tenint en compte que no gestiona educació si no ensenyament podem començar a tremolar per que això vol dir que ha dimitit de la seva tasca formativa.

Bon any nou

2011-01-01T10:00:00.001+01:00

I un cop felicitat el Nadal també toca felicitar el nou any!

Espero que tingueu un 2011 ple de... Salut i... PEDAGOGIA!!!!

Bon Nadal

2010-12-24T14:36:00.000+01:00

Benvolguts/des,

Us voldria desitjar un molt bon Nadal, espero que gaudiu d'aquests dies de festa amb aquells a qui més estimeu.

Salut i pedagogia!

Mica en mica

2010-12-07T15:30:00.000+01:00

S'omple la pica. El darrer informe PISA aporta una mica de llum a l'educació catalana i és que segons el darrer informe s'hand etectat certes millores en l'educació a Catalunya.

Si bé és cert que aquestes dades són positives no hem de conformar-nos i pensar que anem pel bon camí ja que les lleus millores poden ser purament circumstancials i és evident que el sistema educatiu català necessita amb urgència una profunda reforma.

Us deixo aquí la notícia publicada a la web de 3cat24.cat:

Catalunya millora en educació respecte a fa quatre anys, segons l'últim informe PISA

Actualitzat a les 13:37 h 07/12/2010

La comunitat educativa ha estat molt pendent dels resultats del darrer informe PISA sobre el nivell educatiu de 65 països industrialitzats. Les conclusions ja s'han fet públiques i per a Catalunya són millors que fa quatre anys. Els alumnes catalans han remuntat 21 punts en comprensió lectora. En matemàtiques i ciències se situen en la mitjana dels països més desenvolupats, els de l'OCDE.

Catalunya ha millorat resultats en les proves PISA, les de referència en el món de l'educació. Tant en comprensió lectora, com en matemàtiques i ciències, se situa en la mitjana dels països més desenvolupats, els de l'OCDE.

En aquesta ocasió, la matèria principal avaluada és la lectura, i és en aquest terreny on la remuntada és més important.
Catalunya ha passat dels 477 punts del 2006 als 498 en la prova del 2009, 21 punts més. Són els millors resultats de Catalunya des que participa amb una mostra pròpia en aquesta avaluació internacional. I el mateix es pot dir pel que fa a les matemàtiques. Dels 488 punts de l'any 2006, s'ha passat a 496 punts. I en ciències també es millora i s'obtenen 497 punts, 6 més que al 2006. La mitjana de l'OCDE es fixa en 500 punts.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha atribuït la millora als esforços dels professors i dels centres durant els últims anys, i a les mesures de política educativa implantades pel seu departament.

A Espanya també es millora en lectura

En el conjunt de l'estat espanyol, tot i que els resultats són inferiors a la mitjana catalana, també es millora en lectura. Es passa dels 461 punts del 2006 als 481 del 2009. En ciències i en matemàtiques, pràcticament no hi ha variacions.

Xangai, la gran sorpresa

A escala internacional, la gran sorpresa és Xangai. La província xinesa, que participa per primera vegada en les proves, encapçala els tres rànquings. En lectura, obté 556 punts. Corea i Finlàndia, com ja és habitual, es troben també al capdamunt de la llista.

L'informe PISA del 2006

L'informe PISA es fa cada tres anys i són les proves de referència del món de l'educació perquè avaluen la capacitat dels estudiants d'aplicar els coneixements que han après a l'escola i no assignatures concretes. Espanya hi participa des del 2000 i Catalunya en té resultats específics des del 2003.

En l'últim informe, el del 2006, que se centrava en les ciències, Finlàndia va encapçalar la llista dels millors resultats, seguida de Hong Kong i el Canadà. Espanya se situava prop de França o dels Estats Units i no es movia respecte a l'informe anterior, el del 2003. A la cua quedaven països sud-americans com l'Argentina o el Brasil i, l'últim, el Kirguizistan. A Catalunya, en canvi, els resultats van preocupar la comunitat educativa, ja que sí que va empitjorar.

L'informe del 2006 situava Castella i Lleó al capdamunt de la llista, mentre que Catalunya quedava en novè lloc i perdia 11 punts en comparació amb l'informe anterior. Tot i superar la mitjana espanyola, només tenia una comunitat al darrere, Andalusia, i no arribava als 500 punts, xifra que es considera que els països més avançats haurien d'assolir.

FONT

Emocions i aprenentatge

2010-12-04T14:32:00.000+01:00

Avui voldria deixar-vos uns vídeos d'un documental emès pel canal 33 anomenat "Pensant en els altres".

Personalment m'ha agradat molt la visió que dóna de l'aprenentatge i de les emocions dels alumnes. Espero que el gaudiu.

Ludoteques regulades

2010-11-24T10:12:00.000+01:00

Us enllaço una notícia publicada avui mateix al diari Avui sobre la regulació de les ludoteques que es durà a terme a la ciutat de Barcelona. Un fet molt positiu, al meu entendre.

Barcelona posa en ordre les ludoteques

Es dissenya un marc comú per als centres de lleure educatiu municipals

Els nous s'hi hauran de cenyir i els existents ho faran progressivament

L'Ajuntament de Barcelona posarà ordre a la xarxa de ludoteques i casals públics de la ciutat, amb una mesura de govern que té l'objectiu d'establir un marc comú pel que fa a la planificació, programació i gestió d'aquests serveis. L'actuació es produeix després de l'entrada en vigor del decret del govern que regula les ludoteques a Catalunya.
El nou model establirà, segons va explicar ahir el tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà, un concepte comú i uns criteris estàndards de qualitat de les prestacions, i permetrà al mateix temps, va dir, promoure l'equitat de l'oferta de serveis en tota la ciutat. La normativa municipal s'haurà d'aplicar obligatòriament als nous equipaments i pel que fa als existents, s'hi hauran d'adaptar de manera progressiva.
D'altra banda, el nou model tindrà en compte l'arrelament d'aquest tipus de serveis al territori i els paràmetres de proximitat, i, en aquest sentit, establirà eines de flexibilitat per adaptar-los a cada barri. L'Ajuntament no preveu obrir nous centres però expressa el seu desig de fer-los presents a tots els barris: “L'objectiu és tenir almenys un centre de lleure educatiu de referència a cada barri“, va dir Gomà.

Equitat i lleure

El nou model de ludoteques i casals infantils té com a usuaris més comuns els nens d'edats compreses dels 4 als 12 anys, així com les seves famílies. El padró actiu de Barcelona el 2009 era d'1.615.908 habitants, dels quals 233.576 eren menors de 17 anys, xifra que representa el 14% de la població barcelonina. Les projeccions indiquen que aquest percentatge augmentarà els propers anys fins a situar-se en un 21% el 2015.
Els centres de lleure educatiu hauran de facilitar l'accés en condicions equitatives, evitant qualsevol tipus de discriminació o exclusió per motius econòmics, socials de sexe, culturals o geogràfics. Alguns dels serveis dels equipaments poden adreçar-se també a altres públics, com infants de 0 a 3 anys acompanyats de familiars, a població de 12 a 16 anys, escoles i altres entitats.
La via d'accés serà la inscripció, per a la qual s'establiran criteris de prioritat, com ara la situació socioeconòmica de la família, el nombre de germans o la proximitat. D'altra banda, tots els centres hauran de tenir un reglament intern i una carta de drets i deures dels usuaris. La carta serà aprovada pel districte. S'establirà una taxa de pagament unitària per a tots els equipaments.
Els centres oferiran una cartera de serveis bàsics per als nens de 4 a 12 anys. També oferiran una cartera de serveis complementaris per a infants de 0 a 3 anys i per a les seves famílies i per a adolescents de 12 a 16 anys.
A partir de la mesura del govern, aquests equipaments tindran les denominacions de casal infantil o ludoteca infantil. Tot i això, podran incloure serveis complementaris com ara la ludoteca de petita infància o el projecte 12-16. En aquests casos, les identificacions faran constar també aquests altres serveis. Per tant, les hores mínimes d'atenció als infants als casals i les ludoteques seran de 15 hores setmanals en horari de tardes de dilluns a divendres. L'horari d'obertura serà de les 16.30 a les 17.00 hores, en funció de l'horari de les escoles del barri, mentre que l'horari de tancament serà de les 19.30 a les 20.00 hores.

Setmana blanca

La nova normativa no preveu cap novetat especial pel que fa a les noves vacances escolars de l'anomenada setmana blanca. Segons Gomà, l'oferta per a aquest període, a Barcelona del 8 al 11 de març, s'està elaborant en coordinació amb els sectors implicats i presentarà trets similars als que ja s'ofereixen en altres vacances com les d'estiu, Nadal o Setmana Santa. El que sí és segur, segons va avançar Gomà, és que els casals i ludoteques municipals, en aquestes dates, modificaran els horaris i obriran als matins.
En el cas que s'ofereixi servei de casal, el regidor va avançar que el serveis que es facin disposaran del programa de suport social que ja és habitual en aquests casos.

An education

2010-11-01T11:20:00.001+01:00

En aquesta nova entrada m'agradaria deixar un xic de banda la rigorositat científica de l'anterior i, potser per que és festiu, voldria convidar-vos a gaudir d'una bona pel·lícula (An education, 2009) que si bé no té una intenció pedagògics ni educativa clara, mostra de manera molt clara la dicotomia entre treball i oci i entre gaudir i avorrir-se en la vida d'un adolescent.

Personalment aquesta és una pel·lícula que m'ha agradat molt, aporta idees per a la reflexió molt interessants, una d'elles sorgeix d'una frase de la protagonista: "Ja no n'hi ha prou amb que ens cultiveu, ara cal que ens digueu per a què ho feu".

Podeu mirar de comprar-la per exemple a l'amazon, potser també la trobareu al vostre video-club, o si no, podeu veure-la online a través de peliculasyonkis. Si voleu més referències sobre aquesta pel·lícula, podeu consultar aquest article de la viquipèdia.

Una educació

Una educació (títol original en anglès An Education) és un drama britànic basat en una memòria autobiogràfica del mateix títol escrit pel periodista britànic Lynn Barber. La pel·lícula, estrenada el 2009, ha estat dirigida per Lone Scherfig, amb guió de Nick Hornby, i en el seu repartiment inclou Emma Thompson, Peter Sarsgaard, Dominic Cooper, Rosamund Pike, Olivia Williams i Carey Mulligan.

Una educació es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance de 2009, aconseguint l'aclamació de la crítica.^[2] Es va projectar el 10 de setembre de 2009 al Festival Internacional de Cinema de Toronto^[3] i va ser presentat al Telluride pel Festival de Cinema de Mar a Portsmouth, New Hampshire, 19 de setembre de 2009.^[4] La pel·lícula es projectava el 9 d'octubre de 2009, al Mill Valley Film Festival. Es va estrenar als Estats Units el 16 d'octubre de 2009 i al Regne Unit el 30 d'octubre de 2009. El 2 de febrer de 2010 s'anunciava que la pel·lícula havia rebut tres nominacions als premis Oscar 2009 a les categories d'Oscar a la millor pel·lícula, Oscar a la millor actriu i Oscar al millor guió adaptat.^[5]

Bolonya i la pedagogia residual

2010-10-14T13:49:00.022+02:00

Sense haver de cercar massa en profunditat per la xarxa podem trobar milers de llocs web on se'ns canten els avantatges/inconvenients del nou Espai Europeu d'Educació superior, tanmateix molts d'aquests articles a favor/en contra de l'anomenat "pla bolonya" no sempre són rigorosos i encara menys de caire científic.

Revisant el darrer número de la revista "Temps d'educació" he trobat un molt bon article del professor Jaume Trilla que voldria compartir amb vosaltres, es tracta d'una crítica al nou grau de Pedagogia, no al EEES en general si no de manera específica a aquest àmbit. Us deixo, tot seguit, el resum de l'article i l'enllaç al text complet.

Bolonya i la Pedagogia residualJaume Trilla i Bernet

Resum

L’article tracta, des de una perspectiva crítica, del nou grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, dissenyat en el marc de la profunda i controvertida reestructuració de l’oferta universitària que ha suposat l’anomenat «procés Bolonya» (Espai Europeu d'Educació Superior). Després d’unes pàgines introductòries que posen de manifest diverses exclusions sorprenents en el nou grau, es tracta d’explicar perquè, previsiblement, s’agreujarà la tendència a que aquest títol es nodreixi, molt majoritàriament, d’alumnes d’enèsima opció; es qüestionen també -per inversemblants– les sortides professionals que s’adjudiquen al grau, i –en aquest cas, per contradictòria- la seva fonamentació epistemològica. Finalment, s’analitzen alguns aspectes del procés d’elaboració i contingut resultant del pla d’estudis: la perversió corporativista i la voluntat autàrquica o endogàmica, entre d’altres. Es tracta d’una crítica al grau de Pedagogia i no a la Pedagogia mateixa: precisament la tesi de l’article és que aquest grau el que aconsegueix és degradar la pròpia Pedagogia en convertir-la, de fet, en una oferta professionalment i epistemològicament residual.

Article complet.

Daltonisme i matemàtica

2010-10-02T18:22:00.003+02:00

Aprofito l'entrada d'avui per enllaçar una notícia prou interessant que ha publicat el diari El Periódico.

Personalment m'agradaria saber quants alumnes han estat considerats "mals estudiants" pel simple fet de ser daltònics i treballar amb uns materials no adequats a les seves necessitats.

Aquí teniu la notícia:

Els llibres de text de matemàtiques fan confondre els daltònics

Sembla mentida però fins ara ningú al món editorial o educatiu havia reparat en una cosa tan senzilla com que els exercicis de matemàtiques que es basen en gràfics vermells, verds i grocs (com el que acompanya a aquesta informació) són irresolubles per als alumnes daltònics, és a dir, que pateixen l'alteració genètica que impedeix distingir aquests tres colors.

El 1996, els responsables de l'Escola Universitària d'Òptica de la Universitat Politècnica ja van recomanar, sense èxit, que els materials didàctics tinguessin en compte que el 8% dels homes i el 0,4% de les dones són daltònics. «Ens vam posar en contacte amb les editorials, però no ens van fer cas», va explicar ahir Aurora Torrents, professora de l'Escola d'Òptica.

Avui, per fi, les dades han fet reaccionar diverses editorials de llibres escolars. I és que segons l'anàlisi portat a terme per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un de cada deu exercicis de matemàtiques dels textos d'educació primària no són adequats per als nens daltònics. Matemàtiques és l'assignatura on més es produeixen aquestes disfuncions, però en llengua catalana i llengua castellana també se n'han detectat casos.

BONS ESTUDIANTS / «Un exercici tan senzill com comptar boletes verdes o vermelles es converteix en una cosa impossible per a un nen daltònic perquè les percep gairebé idèntiques», va descriure Aurora Torrents, directora de l'estudi que ha portat a terme Francesc Bofill. Tots dos van afegir que moltes vegades els pares no descobreixen que els seus fills són daltònics fins que ja són grans i han estat etiquetats com a mals estudiants de matemàtiques quan en realitat no ho eren.

Els responsables de la investigació van assegurar que de les 10 editorials a les quals s'ha advertit del problema, Santillana, Edebé i Cruïlla han mostrat la voluntat de canviar els exercicis. Però mentre això no succeeix, Bofill i Torrents recomanen que els mestres evitin els problemes amb colors vermell, verd i groc o que només els facin servir com una prova per detectar la presència d'alumnes daltònics.

Enllaç a l'article.

Què és assessorar? II

2010-09-10T19:13:00.002+02:00

L'assessorament, però, no és un tasca senzilla ja que com hem comentat anteriorment pot ser vist pels professionals als quals assessorem com una intrusió. En aquest sentit podem trobar-nos amb professionals que considerin que l'assessor no és apta per ajudar-los a generar un canvi per manca d'experiència en l'àmbit on pretén assessorar.

En aquest sentit cal deixar clar que l'experiència, malgrat siguem novells, és quelcom que tothom té, un bagatge que podem haver viscut com a alumnes o en àmbits no formals però que evidentment formen part de la nostra experiència i a través d'una reflexió de la nostra pràctica poden generar un coneixement vàlid i útil per poder col·laborar a d'altres a canviar, millorar o trobar solucions a conflictes.

D'altra banda, podem considerar que l'assessorament realitzat dins l'àmbit educatiu, el que entenem per assessorament psicopedagògic està estretament vinculat a la resolució de problemes i situacions difícils malgrat es complementi amb l'assessorament entès com a millora del funcionament del centre. En aquest sentit, no e´s descabellat afirmar que un assessor és també un mediador ja que entenem per mediador aquella persona que ajudi a resoldre conflictes.

L’escola constitueix un context específic que necessita que els conflictes siguin gestionats des de la dinàmica cultural de l’escola inclosa dins el PEC per tal d’aconseguir una gestió positiva del conflicte.

Actuar amb determinació en l’àmbit escolar és una tasca arriscada si es donen situacions com per exemple una classe “esvalotada”, en casos així cal cercar la manera de recuperar la iniciativa per exemple actuant d’una manera sorprenent i trobant quelcom motivador per als alumnes utilitzant una metodologia que sigui acceptada i assumida per la majoria dels alumnes.

A diferència de la mediació escolar en la mediació comunitària trobem perfils com el model GAC de gestió alternativa de conflictes i els programes de convivència que s’organitzen a través d’un primer anàlisi de la situació constatant amb associacions o entitats i després establint grups de discussió amb persones que esdevinguin representatives d’entre les parts que es troben en conflicte.

Pel que fa al rol del mediador dins l'àmbit educatiu cal apuntar que la seva tasca ha de ser essencialment la d’aconseguir que les parts estableixin un acords de cooperació gràcies a la confiança establerta i així facilitar la comunicació per arribar a un acord just i raonable.

A més d’això cal apuntar que d’entre les seves tasques també en destaca la funció d’establir i conduir les reunions així com reunir les parts i determinar quins acords s’han o no realitzat.

Per altra banda és necessari que asseguri que no apareguin situacions en les quals no sigui possible la negociació ambdues parts puguin expressar-se lliurement i avaluar la possibilitat d’acords entre les parts a l’hora que ha de preveure quan una negociació està encallada i la voluntat o no de cedir que poden tenir les parts.

En conclusió, la figura d'un mediador escolar i un assessor psicopedagògic si bé es diferencien en matisos responen a un perfil similar i complementari i per tant, podem afirmar que l'assessor psicopedagògic és també un mediador psicopedagògic.

Què és assessorar?

2010-09-05T19:11:00.005+02:00

Podem resumir el concepte d'assessorament citant el títol de l'article treballat a classe “assessorar és acompanyar”, és a dir, assessorar és oferir un acompanyament a qualsevol professional de l'àmbit educatiu. Però no només això, assessorar és també promoure les interaccions entre iguals, equilibrar les demandes internes i externes i posicionar-se enfront les situacions que es donen, també és vincular-se amb la institució on es realitza l'assessorament i les persones que en ella hi treballen i en formen part.

Assessorar és cercar intercanvis, col·laborar en la millorar i en cap cas és cercar solucions finals, ja que l'assessorament no ha d'emmarcar-se dins un model positivista si no que el que es pretén cercar és una evolució, un canvi, evidentment, a millor.

En el procés d'assessorament es crea una estreta vinculació necessària per poder-se realitzar de manera òptima. Aquesta vinculació tan estreta que implica l'assessorament requereix, al seu torn, implicació, compromís, reconeixement i sobretot confiança entre tots els agents que participen en l'assessorament.

Si no existeix confiança entre els agents difícilment existirà també respecte per la feina que cal desenvolupar ja que l'assessorament pot ser vist com una intrusió des de fora, com si l'assessor pretengués dir com i quan s'han de fer les coses a la institució i els altres agents haguessin d'adaptar-s'hi volguessin o no.

En el cas d'un assessorament en una institució educativa com per exemple una escola o un institut, pot haver-hi la sensació per part dels mestres que aquests estan sent infravalorats i que l'assessor no és ningú per dir-los com han de fer la seva feina ja que poden considerar que aquest no n'està capacitat pel simple fet de no dedicar-se a la docència.

En aquest punt cal apuntar que cal diferenciar entre un assessorament en una situació de donar suport, realitzar pràctiques d'orientació i realitzar activitats d'assistència o bé de col·laboració però sempre tenint en compte que assessorar és comprometre's amb el canvi, la millora i innovació sigui quin sigui l'àmbit en el qual es realitzi l'assessorament.

D'altra banda un procés d'assessorament també pot tenir a veure amb qüestions relacionades amb el replantejament del currículum i l'adquisició d'una pràctica reflexiva, és a dir, assessorar ha d'implicar promoure la recerca i reflexió enter el professorat o els professionals de l'àmbit educatiu de la institució on aquest es porti a terme.

És per aquest motiu que el paper que juga l'assessor ha de ser realitzat per un professional capaç de comprometre's (i conèixer) la institució on realitza l'assessorament, fer-se càrrec de les necessitats dels docents o el personal de la institució i interpretar i contextualitzar les seves demandes a l'hora que té en compte la realitat del centre i sap ajudar a establir quines són les seves prioritats.

L'assessor és aquell que aprèn a viure amb el professorat, escolta les seves veus, percep els seus sentiments i emocions en els processos de millora i transformació de la seva pràctica professional a l'hora que promou canvis.

També ha de saber centrar-se en els processos de comunicació, construir relacions en els equips docents, professionals, i acompanyar tots els agents en el procés del canvi.

En síntesi, ha de ser una persona que sàpiga realitzar un assessorament entenent-lo com un consell, donant suport i aprenent de l'altre i proposant millores, orientant en tasques i escoltant inquietuds, reflexionant i sobretot sabent validar la seva experiència.

Cal preguntar-nos quin sentit pedagògic té l'assessorament, com i en què pot ser positiu i de quina manera pot contribuir en la millora i el canvi en els centres educatius estant sempre aprop de les persones i la institució.

Un punt molt rellevant de l'assessorament és la comunicació, hem de contemplar com podem millorar-la i com aquesta afavoreix la pràctica reflexiva i com ens ajuda a fer-nos càrrec de les necessitats i inquietuds dels altres i veure quines són les seves circumstàncies, el seu context i quines alternatives proposen.

D'alguna manera podem interpretar que l'assessor ha de ser algú que ajudi a maximitzar allò que els mestres saben fer però no saben com enfocar-ho. És a dir, ajudar a millorar, ajudar a trobar el camí a seguir quan algú reconeix que es troba en una situació conflictiva que necessita resoldre i no sap per on començar, creant un espai de reflexió per trobar solucions i crear diàleg fent que els participants s'hi impliquin i d'aquesta manera aconseguir el canvi.

(Continua a la següent entrada)

Recursos web 2.0

2010-08-12T18:17:00.000+02:00

Tot sovint tenim idees que no sabem com plasmar, per això us animo a visitar aquesta web on trobareu un munt de recursos web 2.0 que us seran de molta utilitat a l'hora de poder fer allò que teniu en ment d'una manera senzilla i interactiva.

Simplement...molts recursos 2.0 que ben segur us seran de molta utilitat en la vostra tasca docent o formativa!

Educació i poder V

2010-08-01T09:38:00.000+02:00

Actualment, queda evidenciada la idea que la publicitat ha esdevingut una eina al servei no només d’empreses privades si no també de l’estat. Aquest fet és una arma de doble raser, ja que per una banda pot servir per sensibilitzar a la població en determinades qüestions, si ens centrem en el públic infantil, per exemple l'advertiment de riscos que pot suposar el contacte virtual amb desconeguts o el foment de conductes viàries responsables, però, per altra banda, la publicitat que es fa des del govern pot ser en algunes ocasions considerada propaganda política i manipulació per part del poder, a banda de ser també un malbaratament de recursos econòmics de forma injustificada.

Per evitar la desitjada alienació per part de la superestructura que generen els mitjans de comunicació cal que els ciutadans (infants i adults) rebin una bona formació en la lectura del contingut al qual estan contínuament exposats per tal d'evitar una societat alienada com a conseqüència del seu analfabetisme mediàtic.

És necessària una preparació i una suficient formació per tal de dotar als ciutadans de coneixements per afrontar els inputs dels mitjans, ja que precisament aquests inputs tenen propietats educatives i formatives, si ens fitxem simplement amb el tipus de producte que s’ofereix que, si bé és cert que tot, qualsevol tipus de programa, pot ser educatiu no sempre l’aprenentatge que se’n extreu és desitjable, tan pel que fa valors com actituds. A qualsevol graella de qualssevol cadenes de televisió (tan privades com públiques) l’oferta que hi trobem consta de programes amb uns continguts que transmeten una sèrie de valors personals i socials que, insistim, no sempre són desitjables, i això és degut al tipus de programa: premsa del cor, reallity shows, successos on es busca la morbositat al màxim, etc. De fet, ni tan sols les telesèries i els informatius es lliuren del sensacionalisme, la morbositat o la transmissió d’estereotips perjudicials que evidentment també són transmesos i influencien als infants.

Ara bé, que allò que es transmet en els continguts de la programació televisiva no sigui positiu no vol dir que no resulti atractiu, ans al contrari, és justament allò més criticable el que fa atractiva aquest tipus de programació per una gran massa de públic, el qual, sovint, no sap ser crític amb els contingut que li arriben a través dels mitjans tan pel seu analfabetisme mediàtic com per l’alienació al qual està sotmès, per part dels mitjans de comunicació que tot sovint manipulen i tergiversen la realitat en pro d’interessos polítics, econòmics o corporatius que es veuen de forma clara especialment en informatius i altres programes d’actualitat com magazíns matinals però que també poden evidenciar-se en els valors que es transmeten en els productes destinats al consum infantil.

A mode de síntesi podem afirmar que des del coneixement científic s'inverteixen grans esforços en tractat de copsar l'alteritat infantil, allò que els atorga una condició diferent als adults però aquest intent per aproximar la condició de l'infant a la del adult no és en cap cas innocent si no que amaga una voluntat de domini sobre els futurs ciutadans adults, exercit des de l'esfera del poder emprant el sistema educatiu i els mitjans de comunicació per infondre una sèrie de valors, normes i actituds que faran del desconegut infant i del seu món completament allunyat del món adult, un ciutadà tan alienat com l'adult que benintencionadament considera que és bo per ell ser educat en base a una pedagogia constructivista suposadament alliberadora però que en realitat genera un futur ciutadà adult alienat i postmodern.

(final)

Educació i poder IV

2010-07-21T10:41:00.000+02:00

La problemàtica que implica l'ensinistrament de l'infant en el consum de mitjans de comunicació, a banda d'estar estretament lligat amb l'alienació consumista que hem comentat anteriorment, està vinculada amb l'absolut desconeixement del funcionament dels mitjans de comunicació així com la completa permeabilitat a la qual està subjecte l'individu postmodern (sigui adult o, encara més, infant) pel que fa l'assimilació de valors i el contingut ideològic que des dels mitjans es transmet.

La societat occidental del segle XXI viu en un context històric on la informació és abundant i de fàcil accés, ara bé, un excés d’informació pot portar a la desinformació, no tan pel fet que l’audiència dels mitjans de comunicació es pugui veure saturada per tenir massa material si no per que sovint la informació pot resultar contradictòria, sigui per la lectura que se’n fa (sovint errònia) o sigui per la manipulació que ve donada pel mitja que transmet la informació.

Podríem fàcilment afirmar que tota notícia, tota informació, i tot producte audiovisual o de premsa escrita (per exemple una revista) pateix certa manipulació ja que, per posar l'exemple més clar, és pràcticament impossible oferir una notícia de forma completament objectiva. Si agaféssim un diari a l’atzar no trobaríem cap notícia de la qual no se’n pogués detectar el llibre d’estil ideològic del diari en qüestió, i de la mateixa manera, si ens parem a veure una sèrie de dibuixos animats adreçada a infants d'edats molt primerenques, també podrem observar com a través de la narració d'una història es transmet una visió del món i una sèrie de valors que evidentment tindran implicacions educatives en l'infant.

En en el cas del consum de mitjans de comunicació adreçats al públic adult i jove, gran part dels ciutadans que consumeixen la informació que s'ofereix té una clara manca de coneixement de la intenció ideològica de l’informador que fa que una mateixa notícia explicada (i sí, manipulada) de una forma o una altra tingui una lectura i un sentit completament diferent que fins i tot pot resultar contradictori i, inclòs, pot resultar una informació falsejada sovint de forma completament intencionada i, que per tant ens podria portar a plantejar que els mitjans de comunicació són alienants, i, partint d'aquesta premissa, podem concloure que els mitjans de comunicació especialitzats (no necessàriament especialistes) en infants són també una eina del poder (del govern en el cas dels mitjans públics o de lobbys de poder en el cas dels privats – i sovint també esquitxant als públics- per alienar encara més al futur ciutadà postmodern.

Una alienació evidenciada en tots els àmbits de la vida social de l'infant i especialment en els referents al consum ja que la publicitat és una eina de control totalitari que manipula impunement a l’audiència infantil que rep el missatge que es transmet, ja que la demanda de consum dels infants ve regida de forma planificada per la publicitat, la qual modela els gustos i aspiracions del infant-consumidor encara que sigui a través de la “sensibilització” i no l’adoctrinament emprant un llenguatge benvolent i per tant no impositiu.

(Continua a la següent entrada)

Educació i poder III

2010-07-09T09:16:00.000+02:00

Valors que, contràriament al que es pot pensar tenint en compte que estem tractant pedagogies constructivistes, poc tenen a veure amb l'emancipació social i individual, la democràcia o la igualtat si no més aviat al contrari, ja que els valors que es transmeten estan estretament lligats amb conceptes com l'hedonisme, l'egoisme, l'individualisme, la competitivitat entesa en un sentit pejoratiu o l'agressivitat, i per tant, trobem com a resultat subjectes postmoderns completament alienats.

Alienats no tant individualment (malgrat pugui existir una clara anul·lació de la personalitat individual) si no més aviat alienats a un nivell social, és a dir, manipulats socialment ja que han viscut un procés d'ensinistrament tant en un àmbit religiós, polític, econòmic com consumista i per tant esdevenen individus que accepten dogmes que priven del veritable desenvolupament de la individualització de la consciència humana, accepten l'opressió del poder, assimilen l'explotació per part dels propietaris dels mitjans de producció i a més, també adopten un canvi en el valor d'ús de les coses per un valor de canvi sense avaluació racional de la utilitat de l'objecte ja que a través d'eines com la publicitat s'aconsegueix identificar qüestions com la felicitat, la seguretat, la bellesa, la joventut, la capacitat d'influència social amb el consum, qüestions que de nou ens porten als valors postmoderns.

Així doncs, i a mode de conclusió pel que fa la idea d'emprar el sistema educatiu com a eina per modelar les voluntats, l'ètica i la moral de l'infant, podem afirmar que per a la superestructura del sistema és important tenir ciutadans alienats gràcies a la utilització de pedagogies de caire constructivista (que a més són susceptibles de ser adaptades a canvis polítics dins el liberalisme -o neoliberalisme-) ja faciliten la regulació la conducta dels infants (i futurs ciutadans adults) i en definitiva provoquen, com ja hem dit, la seva alienació, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix l'estabilitat del sistema sense una necessitat de vigilància permanent i evitant així un canvi en el mode de producció.

No obstant la superestructura utilitzi el sistema educatiu per crear el seu model de ciutadà també pren, com ja s'ha comentat anteriorment, d'altres elements per aconseguir una aproximació infant-adult (no aproximar l'adult a l'infant si no al revés). Un dels més importants, a banda de l'educació entesa com a escolaritat, són els mitjans de comunicació de masses.

Acceptant la idea que l'escola i la família no són els únics agents educatius que formen a l'infant, cal considerar de manera molt clara el paper que juguen els mitjans de comunicació en l'educació dels infants i més tenint en compte que la societat occidental al segle XXI és una societat de la informació i la comunicació on cada vegada més mitjans de comunicació (sigui premsa escrita, digital o de consum audiovisual) tenen la seva quota d'influència en la societat i, evidentment, també sobre els infants.

En els darrers anys s'han creat productes de consum audiovisual especialment adreçats als infants, no només series de dibuixos o anuncis de tot tipus de productes (no tan sols joguines si no també roba o productes alimentàris) si no també canals de televisió temàtics exclusivament adreçats al públic infantil de manera que s'acostuma a l'audiència a un consum específic de productes audiovisuals a través dels quals es transmeten informacions de tot tipus, no només actualitat si no també coneixements, valors i normes.

(Continua a la següent entrada)

Educació i poder II

2010-06-30T17:45:00.000+02:00

Esforços d'aproximació que no només es veuen reflectits amb qüestions, per exemple, materials, logístiques o comunicatives com les que s'estudien i desenvolupen des d'una perspectiva científica per facilitar la comprensió de la infantesa o facilitar la relació amb els infants i cobrir les seves necessitats si no que també són esforços d'aproximació que es reflecteixen, també, en l'àmbit ètic, moral i ideològic: l'adult intenta aproximar l'infant a la seva ètica, la seva moral i la seva ideologia fent-lo partícep dels seus desitjos, les seves opinions, la seva manera de fer i de ser, integrant-lo així en el seu món, a l'esfera adulta.

En aquest punt podem qüestionar-nos el motiu pel qual el món adult té una ferma voluntat d'assimilar l'infant a la seva pròpia idiosincràsia i com també des de la societat a través de la superestructura i els poders fàctics i gràcies al control que exerceix el poder (en aquest cas també de iure i no només de facto) es promou un paradigma que contribueix de manera clara a mantenir l'ordre social establert i perpetuar, a l'hora, el mode de producció predominant en un moment històric o un sistema econòmic concret.

És a dir, si partim de la base que podem tenir la concepció d'un infant com un full en blanc on l'esfera adulta hi dibuixa tot allò que és i com vol que esdevingui la societat, trobem com a resultant que el poder, especialment servint-se del sistema educatiu i els mitjans de comunicació de masses, projecti (o si més no intenti projectar) en l'infant tots els seus valors, normes i actituds, fins i tot des a mode de imperatiu categòric, per tal de perpetuar l'statu quo social i preservar així la pervivència de la idiosincràsia del seu sistema.

En aquest sentit, i centrant-nos en el paper rellevant del sistema educatiu en l'intent de modelar l'ànima del infant, des del poder públic, és a dir, des dels governs i a banda d'això, també des dels poders fàctics i altres lobbys d'influència, s'empren eines com la creació de lleis orgàniques d'educació (i les reformes d'aquestes lleis) i les conseqüents reformes educatives i curriculars que impliquen per tal de crear futurs adults que responguin a les característiques resultants de l'educació realitzada sota un determinat paradigma, en altres paraules, des dels governs es procura impulsar pedagogies que generin ciutadans que aglutinin determinades característiques que evidentment responen a interessos de les classes dominants.

Per aquest motiu no és en cap cas innocent ni casual la promoció de models pedagògics concrets que tenen una clara voluntat de crear un determinat model d'ésser social. Fins i tot les pedagogies de caire constructivista que es vanten d'alliberadores i de promoure l'autonomia de l'infant generen adults indiferents vers la conflictivitat social o l'esfera política de la societat ja que es materialitzen en un marc contextual postmodern i conseqüentment s'assimilen els seus valors.

(Continua a la següent entrada)

Educació i poder

2010-06-21T17:45:00.003+02:00

En aquesta entrada (i les següents) es presenta un text sobre l'educació i el poder i la influència d'ambdós sobre les infants. Ja que el text és força llarg es dividirà en diverses entrades per no fer tan feixuga la lectura.

Les ciències de l'educació, les ciències socials i les humanitats així com les ciències de la salut i disciplines com la biologia, la psicologia i tantes altres branques més del coneixement humà, enfoquen gran part de les seves recerques i innovacions en aprofundir en el coneixement sobre la infantesa. Dediquen hores de treball i esforços als infants per tal de perfilar de manera més acurada quines són les necessitats dels nens, què pensen, com senten, què volen i com creiem els adults que han de ser educats, vestits, equipats i fins i tot estimats.

L'interès per apropar l'adult a l'infant, i sovint també l'infant al món adult, no només és tangible a les universitats i escoles, on els professionals, siguin de l'àmbit que siguin treballen per, tal com ja hem mencionat, aprofundir en el coneixement de la infantesa i totes les seves implicacions, si no que també queda palès en fets quotidians, en accions socials i de socialització, especialment primària: l'adult en alguns casos s'adapta a l'infant emprant un llenguatge comprensible per a ell, adequat al seu desenvolupament cognitiu, a les seves capacitats,i per tant li ofereix un tracte especial i específic.

En aquest sentit no és casual que des de la lingüística cognitiva, partint de la base que el llenguatge no es pot separar de la seva funció cognitiva i comunicativa, s'estudiï el paper de fenòmens com el maternès (en anglès motherese) i com l'ús d'una parla pausada, emfàtica, clara i simple, que sembla ser d'origen cultural, pot ser un avantatge o inconvenient per al desenvolupament del llenguatge del nen.

En altres casos l'apropament adult-infant canvia la seva direccionalitat i deixa de ser l'adult qui s'adapta al infant com en el cas de l'ús del maternès, per passar a ser l'infant el qui s'adapta a l'adult o si més no es procura que així sigui. Per aquest motiu existeixen estudis com els realitzats pel doctor Eduard Estivill, qui ha desenvolupat el conegut mètode estivill, on l'objecte d'estudi és cercar la màxima autonomia de l'infant (també a l'hora de dormir) per tal d'alliberar a pares o educadors de tasques més pròpies de l'anomenada criança natural.

Malgrat tots els esforços en investigar, conèixer en profunditat i indagar sobre el món de la infantesa que es realitzen des de qualsevol disciplina, els infants segueixen sent un misteri, un enigma que s'escapa de qualsevol teoria o estudi científic ja que pertanyen a una esfera diferent a l'adulta i és precisament en aquest punt en el que l'infantesa és considerat quelcom aliè als adults, quelcom diferent, és a dir, parlem de l'alteritat infantil.

Podem, tal com proposa Freire, assumir l'alteritat infantil com una condició de possibilitat de la pròpia experiència i per tant assumir que la seva condició d'altre com quelcom que s'escapa del control adult, ja que l'esfera infantil és completament diferent a l'esfera adulta malgrat els esforços d'aproximació.

(Continua a la següent entrada)

L'escola rural en perill

2010-06-08T10:17:00.000+02:00

Avui el diari El punt publica una interessant entrevista a Assumpta Duran, mestra i membre del secretariat de l'escola rural, on s'exposen les raons per les quals pot perillar l'escola rural per la retallada d'inversions econòmiques.

Per llegir l'article sencer feu click aquí:

«Cal tota la tribu per educar un nen»

Formació digital continuada

2010-05-21T21:22:00.000+02:00

Estarem tots d'acord en afirmar que en una societat que avança cada vegada més depressa és important que tot professional (i també els de l'àmbit educatiu) estiguin constantment formant-se, és a dir, la formaicó continuada (life long learing) ha de ser present en la vida professional de qualsevol persona.

No obstant això la formació continuada habitualment se centra en millorar i actualitzar els coneixements en l'àmbit professional de l'alumne-professional i en canvi es deixen de banda aspectes que cada vegada estan més relacionats amb qualsevol àmbit laboral com són les TIC.

En l'àmbit de les noves tecnologies, les tecnologies de la informació i comunicació, dia a dia sorgeixen novetats, es crea nou programari, es millora l'existent i els ginys són cada vegada més complexos (però també d'ús més intuitiu) i amb més prestacions.

Malgrat aquest fet les ofertes de formació continuada o reciclatge en coneixement de TIC queden molt oblidades ja que no s'inverteixen esforços en explotar al màxim el que les noves tecnologies ens ofereixen.

Així doncs, podriem arribar a la conclusió que degut als avenços que cada vegada es generen de manera més ràpida podem trobar-nos amb professionals que malgrat haver rebut una bona albetització digital, amb el pas del temps els seus coneixements queden obsolets i per tant acaben esdevenint, d'alguna manera analfabets digitals ja que els seus coneixements no estan a l'alçada de les millores tecnològiques.

Com a contrapunt a això, aquí us deixo un enllaç a un programa d'actualització per a docents en l'àmbit de les TIC que crec que és prou interessant:

http://www.xtec.cat/fadults/formacio/programa/actfor/0506/tallers.htm

Twitter com a eina educativa

2010-05-12T10:11:00.001+02:00

Quan volem utilitzar una xarxa social o qualsevol altre web 2.0 amb finalitats educatives, una de les qüestions que més presents hem de tenir és, en primer lloc que sigui senzilla d'utilitzar ja que hem de partir de la base que no tothom domina de manera suficient les noves tecnologies. D'altra banda ha d'oferir la suficient flexibilitat com per facilitar la inclusió d'arxius o links de manera senzilla i, sobretot facilitar la participació.

Si bé és cert que amb un bon domini de twitter totes aquestes exigències són perfectament assumibles i per tant podem considerar aquesta xarxa una bona eina virtual adreçada a l'educació, pot tenir certs inconvenients: En primer lloc, si no es coneix l'eina és difícil copsar com funciona ja que el sistema de twitts, retwitts i respostes és més complexe que en altres xarxes socials ja que el ritme d'actualització pot conduir als usuaris més inexperts a la confusió, i, en canvi, en d'altres xarxes amb un flux d'actualització relativament més lent com per exemple facebook, els usuaris més inexperts poden veure el seu funcionament amb més claredat.

Ja per acabar, un altre possible inconvenient de twitter com a eina educativa és la seva restricció de caràcters en els missatges, és a dir, si pretenem desenvolupar una idea de manera extensa i entenedora, twitter ens impossibilita publicar un missatge que vagi més enllà dels 140 caràcters i si bé això pot ser un avantatge per tal de sintetitzar idees, pot ser a l'hora un inconvenient a l'hora d'exposar una postura.

La importància de l'acreditació

2010-05-04T22:11:00.003+02:00

Si plantejem l'alfabetització digital en persones adultes com quelcom més que simplement "saber enviar e-mails" cal determinar i delimitar quins són els àmbits en els quals una persona ha de tenir coneixements, d'aquesta manera, establint uns criteris fixats, serà més fàcil determinar quin és el nivell de domini que hom té sobre productes informàtics i noves tecnologies en general.

Evidentment, per a moltes persones que, pel seu àmbit professional o la seva vida personal, no necessiten coneixements en profunditat n'hi ha prou oferint una oferta formativa en l'àmbit de l'alfabetització digital que els permeti poder desenvolupar-se amb les noves tecnologies sense necessitat de obtenir cap acreditació dels seus coneixements, ara bé, de la mateixa manera que en camps com els idiomes s'estableix de manera reglada el nivell de domini de la llengua a través de proves que certifiquen el coneixement d'aquesta, és priomordial establir també, un reglament que determini el nivell de domini de les noves tecnologies especialment, per aquelles persones que, en la seva vida laboral, estan en contacte amb les TIC.

En aquest sentit, la generalitat de Catalunya ofereix el certificat ACTIC (acreditació de competències en tecnologies de la informació i l'acreditació) que permet demostrar els coneixements en tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest certificat, igual que l'European Computer Driving License (ECDL) va dirigit a persones adultes (majors de 16 anys) però a diferència d'aquest darrer el qual bàsicament és un certificat de coneixements informàtics bàsics, l'ACTIC ofereix el certificat de coneixement en TIC en tres nivells diferents:

Així doncs, per acabar, només afegir que hauria de ser molt important que des de l'àmbit educatiu es formés tant a adults com a la resta d'estudiants en les competències necessàries per assolir el certificat d'acreditacions com l'ACTIC ja que en una societat credencialista com l'occidental és molt important no només tenir coneixements informàtics si no, com per exemple també passa amb els idiomes, poder demostrar de manera objectivitzada (amb un títol) el nivell que hom té sobre aquest camp.

Supòsits i equívocs

2010-04-21T19:25:00.000+02:00

Quan fem referència a l'alfabetització digital, tot sovint, partim de supòsits erronis, sovint entenem l'alfabetització com quelcom dirigit a persones adultes que no han tingut cap tipus de formació en entorn digitals, persones que, entenem, no han tingut cap contacte amb noves tecnologies i, per dir-ho ràpid i fàcil "no saben fer anar un ordinador". Un altre supòsit erroni que sovint cometem té a veure amb la idea que hom pot tenir sobre "les noves generacions" i el coneixement de les noves tecnologies que se suposa aquestes tenen.

Fa uns dies, parlant amb una coneguda que és professora d'anglès en un institut públic i tutora d'un grup de 15 alumnes de 4rt d'ESO, va explicar-me que té greus problemes a l'hora de treballar la competència de digitalització amb els seus alumnes. D'entrada no em va estranyar ja que prèviament m'havia explicat que el grup del qual n'és tutora és un grup de 4rt d'ESO adaptat i per tant els seus alumnes tenen certes dificultats a l'hora de realitzar segons quines tasques ja que, sigui per l'entorn familiar o social o pròpia deixadesa, són nois i noies que presenten seriosos problemes per aconseguir el títol del graduat escolar. Vaig suposar que les tasques relacionades amb la competència de digitalització que la professora els encomanava eren tasques amb un cert nivell de dificultat, però no era així: Aquests nois i noies de 4rt d'ESO no sabien enviar un simple correu electrònic i, encara menys, adjuntar-hi un arxiu word.

El més curiós d'aquest cas de clara analfabteització digital no és que els alumnes no sàpiguen enviar un correu electrònic si no que són nois i noies que quan pleguen de l'escola i fins l'hora d'anar a dormir es passen la tarda enganxats al msn xerrant i enviant-se fotografies amb els amics.

Saben com canviar l'entorn del msn completament: tipografia, icones gestuals, fons de pantalla, etc. Però no saben subratllar un títol en el word.

Utilitzen el fotolog, metroflog i pàgines similars així com altres xarxes socials de dubtosa reputació com sexyono, però en canvi no saben enviar un e-mail.

Dominen a la perfecció programes de retoc d'imatges com el collagemaker, però, evidentment, no saben ni què és el freehand.

El més perillós d'aquest fet, no és tant que aquests nois i noies no tinguin coneixements informàtics (d'això se'n aprèn) el més perillós de tot plegat és que fruit de la seva ignorància sovint posen en risc la seva intimitat ja que realment no són conscients dels riscos que corren al publicar informació personal en segons quines xarxes socials, és a dir, el domini que ells tenen sobre les xarxes socials o la web 2.0 és simplement instrumental, en cap cas no saben administrar allò que publiquen, configurar preferències de privacitat, parar compte amb quina informació es mostra i qui hi té accés etc.

Després de tenir aquesta conversa, vaig pensar que seria bo publicar una entrada aquí al blog fent-ne una reflexió ja que personalment, considero que més enllà de assumir la necessitat de formar a les persones adultes en el coneixement dels entorns digitals, ha de ser també primordial dotar al jovent de coneixements sobre l'ús correcte d'allò amb el que constantment estan en contacte però que realment desconeixen completament.

Publicat a: http://comunicantnos.blogspot.com/

Música i educació especial

2010-04-01T21:09:00.000+02:00

Voldria animar-vos a veure aquest reportatge de la UNED sobre musicoterapia aplicada a l'educació especial. Molt interessant. Aquí teniu els tres vídeos que formen el reportatge:

Intervenció educativa amb infants maltractats

2010-03-15T14:17:00.000+01:00

A l’hora de treballar amb infants que han sofert qualsevol tipus de maltracte cal, en primer lloc, desenvolupar habilitats comunicatives suficients per tal de poder ser capaç de donar la millor atenció possible a l’infant.

D’altra banda, també cal desenvolupar l’assertivitat i l’empatia i a més ser capaç de facilitar a l’infant la capacitat de ser assertiu.

També cal desenvolupar l’habilitat de ser capaç de prendre decisions així com ser capaç d’identificar i discriminar les situacions que siguin o no de maltracte.

La capacitat d’identificar i discriminar situacions de maltracte així com facilitar a l’infant tècniques per fomentar l’assertivitat són habilitats de els quals podem comptar amb material informatiu i formatiu (llibres de psicologia, documentació sobre protocols per detectar el maltracte etcètera) i per tant és senzill ser capaç de desenvolupar-les.

Malgrat podem considerar que de les habilitats mencionades, la més factible d‘aconseguir desenvolupar de manera òptima és l’habilitat comunicativa, no obstant, ser capaç d’establir una bona comunicació amb infants que han sofert maltractes no és una tasca senzilla i per tant aquesta habilitat pot ésser una de les més difícils d’assolir juntament amb l’empatia.

Finalment cal afegir que per millorar la comunicació així com la capacitat d’empatia que hom pugui tenir, es pot aconseguir a través de la formació, realitzant cursos, tallers o seminaris sobre competències emocionals, comunicació o fins i tot coaching. No obstant això, incidir en la formació per a la millora d’aquestes habilitats és insuficient si no hi ha una bona pràctica professional que faciliti l’aprenentatge pràctic en situacions reals.

Conciència nacional (IIÌ)

2010-03-06T10:21:00.000+01:00

Per acabar, el darrer fragament de la reflexió sobre la consciència nacional a través de l'educació:

La creació de lleis educatives específiques a nivell autonòmic com per exemple la LEC, no resol aquest menyspreu cap a tot el que no sigui essencialment espanyol si no que encara reforça més l’hispanocentrisme ja que, d’una banda, és una llei específica només per una part de Catalunya (només la comunitat autònoma) i a més, és una llei emparada sota la constitució espanyola i per tant el govern català, encapçalat pel braç polític del GAL a Catalunya, ha realitzat, simplement, una llei espanyola més. Malgrat això i, suposant que el tribunal constitucional permetés la creació d’una llei d’educació veritablement catalana, l’espanyolització de la societat, en aquest cas, catalana perduraria igualment ja que, ni tan sols la televisió pública catalana ofereix una visió no espanyola de la realitat.

Eliminar de la consciència social la visió hispanocèntrica de la realitzat és , actualment, una tasca gairebé impossible ja que el bagatge cultural de la nostra societat està totalment impregnat de tics espanyolistes i, la conseqüència d’això és que, per exemple, un barceloní instintivament consideri inclòs més propera geogràficament la ciutat de Sevilla que no pas la capital més important d’una part de la seva pròpia nació com és Perpinyà i, malgrat que òbviament la distància entre les dues capitals catalanes és més breu, l’existència de la frontera entre l’estat espanyol i el francès, genera, inconscientment, la sensació de llunyania que no existeix entre altres ciutats administrativament espanyoles.

En conclusió, actualment, i malgrat que, com ja hem comentat al principi, els estats contemporanis estan sotmesos en un procés de pèrdua de poder en favor d’estructures supranacionals, la via vàlida per poder preservar la identitat catalana de la seva desaparició és, únicament, la creació de l’estat català integrat dins la Unió Europea ja que, mentre la nació catalana estigui dividida entre l’estat espanyol i el francès, serà sempre una nació condemnada a l’oblit, al fracàs i sobretot ocupada i oprimida, la llengua de la qual tendirà en primer lloc, a intoxicar-se i empobrir-se i finalment, a desaparèixer i les institucions de la qual seguiran en mans espanyoles o de catalans que o bé han posat un preu a la integritat de la nació a canvi d’un consolat de fireta a París per als seus parents o bé pacten amb l’enemic més descarat del seu país.

Conciència nacional (IÌ)

2010-02-27T11:31:00.000+01:00

Seguint la línia de l'anterior entrada aquí teniu la segona part de la reflexió sobre la consciència nacional a través de l'educació:

En el cas espanyol, a més de promoure el patriotisme a través de l’esport també es reforça aquest sentiment a través dels mitjans de comunicació que, de manera subtil, configuren un imaginari col·lectiu hispanocèntric. Aquest procés es duu a terme a través d’un tractament espanyol i espanyolista dels continguts que s’ofereixen, alguns exemples d’aquest fet el podem trobar, per exemple, en el tractament de la informació als telenotícies, o per exemple, en l’estudiada selecció dels mapes emprats a les prediccions meteorològiques: El govern basc (PP i PSV-PSOE) ha obligat a ETB ha modificar els mapes que apareixen a la predicció meteorològica per donar-ne una visió espanyola, és a dir, ha obligat a la televisió pública a no mostrar mapes d’Euskal Herria si no de la comunitat autònoma basca.

Tot i això, l’estat per assolir la configuració d’una consciència nacional, fomentar el sentiment de pertinença a la nació, no només es limita a usar els instruments esmentats si no que des dels curricula també es configura una visió de la nació que, evidentment, no és atzarosa si no que respon a uns criteris nacionals i/o estatals concrets.

Malgrat això, l’estat francès ha estat històricament molt més hàbil que l’estat espanyol a l’hora de fomentar una visió única de la nació ja que, fins i tot essent un estat hipotèticament democràtic, emprava mètodes totalitaris com l’anell de la vergonya per afrancesar tot el territori de l’estat des de les escoles, i, si més no a la vegueria de la Catalunya Nord va aconseguir desterrar de la consciència dels ciutadans no només el sentiment de pertinença a la nació catalana a través dels curricula si no també la llengua catalana, en aquest cas, a través de vexacions sistemàtiques cap als infants.

Tornant al cas de l’estat espanyol, malgrat les comunitats autònomes de l’estat espanyol tinguin competències en educació, el contingut curricular que s’imparteix a les aules respon a una visió clarament espanyola pel que fa aspectes socials, nacionals, econòmics, històrics, etc. Un clar exemple d’aquest fet el trobem, per exemple, en el currículum de les assignatures de ciències socials i d’història on, essencialment, es prioritza l’ensenyament de la història i la societat espanyola i, en segon terme, europea i es menystenen continguts tan importants i essencials com, per exemple, la història de mesopotàmia.

A més, la història que s’imparteix a les aules no només obvia qüestions tant importants com aquesta si no que a més, des dels llibres de text, l’accés al coneixement que es facilita als alumnes és completament esbiaixat i obvia qüestions rellevants per entendre la formació de l’estat espanyol actual. Així doncs, trobem que des de l’ensenyament es treballa per fer que els alumnes prenguin consciència de la unitat de Espanya com a única i vertadera nació formada pobles que si bé tenen trets diferencials, aquests queden reduït a elements folklòrics que, des de la visió espanyolista, no són prou rellevants com per a ésser considerats símbols nacionals per que, simplement, no són prou genuïnament espanyols.

Conciència nacional (I)

2010-02-17T11:28:00.000+01:00

Hola, a continuació us mostraré un escrit realitzat per mi mateixa on faig una reflexió sobre com es crea la conciència nacional des de l'escola. Tenint en compte que el text és llarg i per evitar que la lectura sigui feixuga, dividiré el text en 3 entrades diferents que podreu anar llegint en el blog.

Per començar aquí teniu la primera part:

El sentiment de pertinença a una nació es reforça a través de la exaltació de la seva idiosincràsia. Estats com l’espanyol, que veuen cada vegada més minvat el seu poder fruit del naixement d’estructures supranacionals que esdevenen cada vegada més decisives i de la globalització econòmica i cultural del segle XXI, s’esforcen en tractar de mantenir-se vius i diferenciats d’altres estats i nacions reforçant justament la seva idiosincràsia i els seus trets diferencials.

L’estat espanyol, en aquest sentit, ha de realitzar un doble esforç: lluitar en contra de la pèrdua de poder a favor de la Unió europea i, a més, atacar els mal anomenats nacionalismes perifèrics per homogeneïtzar el sentiment de pertinença a la nació en tot el territori administrativament espanyol.

Per tal d’aconseguir mantenir la superestructura característica de l’estat que a l’hora ajuda a mantenir la idiosincràsia del país, aquest s’ajuda principalment d’instruments tals com els mitjans de comunicació o els productes de consum cultural, d’oci i esport.

És per aquest motiu que és un gran ajut per l’estat espanyol que la selecció absoluta de futbol masculí tingui èxit en competicions com l’eurocopa o el mundial ja que molts ciutadans que en altres circumstàncies no exaltarien el seu sentiment patriòtic, se senten orgullosos de pertànyer a l’estat espanyol, no per una qüestió únicament nacionalista si no per que, tal com s’anomena en psicologia social, es complauen en la glòria reflectida i, evidentment, això repercuteix clarament en el seu sentiment nacionalista. Aquest fet també té lloc amb d’altres esports, però, evidentment la repercussió mediàtica que té el futbol (o inclòs també el bàsquet) no el tenen d’altres esports.

No obstant això l’estat ha d’assegurar-se la pervivència d’aquesta cartada a favor seu i, evidentment, no pot permetre’s el luxe que esportistes d’èlit de, per exemple, origen català, puguin competir sota d’altres banderes que no siguin l’espanyola ja que, de ser així, en el darrer mundial de natació l’estat espanyol només hagués aconseguit dues medalles de bronze en comptes d’un total d’onze medalles repartides en una d’or, set de plata i tres de bronze.

Aquest fet, en canvi, no es dóna en altres estats com el Regne Unit on es permet a d’altres seleccions esportives nacionals de l’estat participar en competicions oficials i, permet als organismes federatius com per exemple la Scottish football association pertànyer a la UEFA.

Llengua, immigració i escola

2010-01-15T11:23:00.000+01:00

Un interessant article que recomano llegir:

28/08/09 02:00 - JOSEP VILA. OLESA DE MONTSERRAT (BAIX LLOBREGAT)

Notícies de ...

Olesa de Montserrat

El passat 16 d'agost, en el programa Els nous catalans emès per TVE-2. vaig veure un fet força significatiu. Merey, un jove immigrant veneçolà que fa 9 anys que viu a Catalunya, no tan sols parlava català sinó que cantava reggae en català amb el seu grup. Joan Soto, el seu company de grup va explicar que quan Marey es dirigeix en català a una persona catalana, aquesta sempre li contesta en castellà i la conversa continua així fins que Joan li demanava a la persona autòctona que li parli en català. Malauradament, no és una situació excepcional. Per això penso que si volem incrementar l'ús social de la nostra llengua hauríem de procurar, sempre que sigui possible, dirigir-nos en català als immigrants, ja que, en gran part, és en els joves i en la immigració on radica el futur de la llengua catalana. El problema del català no és, al meu entendre, aquesta falsa polèmica arran de la tercera hora de castellà a l'escola. El problema no és a l'escola, és al carrer. Els polítics haurien de començar per despolititzar l'ús de la llengua als col·legis, els quals haurien de tenir la suficient autonomia per decidir en els seus projectes educatius quantes hores volen dedicar, per exemple, a l'estudi de la llengua castellana, tenint en compte, en primer lloc, que a l'escola s'hi va a aprendre i, per tant, quantes més hores s'hi dediquin, millor, i s'hauria de tendir en la pràctica cap a una escola trilingüe (català, castellà, anglès). Crec que si els plans d'estudis i els professors –entre els quals m'incloc– insistim més en els aspectes bàsics de la llengua, aportant noves propostes pedagògiques, el domini de la llengua catalana entre els nostres joves milloraria ostensiblement.
Voldria acabar explicant una experiència il·lusionant. El curs passat vàrem assistir amb els nostres alumnes de 3r d'ESO a la representació de La plaça del Diamant al Teatre Nacional, dirigida a les escoles. En acabar, al darrere teníem un grup de noies llatinoamericanes, d'uns 15 o 16 anys, uns quantes de les quals estaven plorant d'emoció, perquè l'obra els havia arribat ben endins. Posem a l'escola més il·lusió i imaginació per fer estimar el català als joves immigrants!

Darrera actualització ( Divendres, 28 d'agost del 2009 02:00 )

TIC no adaptades

2009-11-30T11:46:00.000+01:00

és sabut per tots que sovint les tecnologies avancen a un ritme que és difícil de seguir. Voldria enllaçar-vos una notícia molt interessant sobre els problemes d'implantació del llibre digital.

Podreu llegir-la al diari EL PUNT.

Educació en família

2009-11-02T11:44:00.000+01:00

Us enllaço una notícia publica al diari El punt sobre l'educació en família.

En família s'educa més bé

30/11/09 02:00 -

Una de les principals conclusions que cal extreure de l'estudi realitzat pel sociòleg Javier Elzo per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill és que l'educació en família al nostre país no està tan malament com moltes vegades es planteja des d'un punt de vista perillosament generalitzador. L'informe, titulat Models educatius familiars a Catalunya, conclou que la majoria de famílies catalanes, sis de cada deu com a mínim, donen un bon nivell educatiu als seus fills. I que la nota mitjana que es pot aplicar a l'educació que transmeten les famílies de Catalunya és un 7. L'estudi desterra, doncs, algunes posicions alarmistes que fan recaure en les famílies la responsabilitat d'una certa davallada de determinats valors socials i comportaments cívics en els nostres infants i joves. A més, l'estudi trenca tòpics i assegura que són els pares progressistes els qui pitjor eduquen, ja que habitualment estan massa concentrats en la seva projecció social i professional i desatenen els fills, que tenen mancances afectives. Això indica que, com a pares, no n'hi ha prou de tenir valors positius sinó que l'educació dels fills el que requereix és temps i dedicació per transmetre'ls.

Catalunya líder....

2009-09-23T09:32:00.000+02:00

...en fracàs escolar.

Us adjunto una notícia extreta del diari avui:

Catalunya, líder en fracàs escolar

Un estudi evidencia la falta de polítiques de suport a les famílies per millorar el rendiment acadèmic

Els joves catalans presenten dèficits educatius superiors als que els correspondrien pel nivell de benestar econòmic de la comunitat. L’Informe de la inclusió social 2009 de Caixa Catalunya atribueix l’alt abandonament escolar a tres factors: un mercat laboral que facilitava als joves trobar feina sense necessitat de tenir estudis –sectors com el turisme, l’hostaleria i la construcció–, l’alta taxa de famílies monoparentals i també de població immigrada, dos col·lectius que es troben entre els més vulnerables i amb més risc d’exclusió.

El nivell de riquesa de Catalunya està a l’altura del País Basc i Navarra, però grinyola que l’abandonament escolar sigui el doble. El 31 per cent dels joves catalans entre 18 i 24 anys no han acabat els estudis secundaris postobligatoris (batxillerat i formació professional), aquesta mitjana és similar a la de tot l’Estat, i a més està molt per sobre del País Basc (15%) i Navarra (16%) i Madrid (25%).

“No podem deixar l’escola sola. L’èxit de l’educació no depèn només de la programació de l’escola o que hi hagi més professors, sinó que és bàsic el suport extraescolar que poden trobar els alumnes tant amb classes de reforç com en espais de lleure”, va indicar ahir el coordinador de l’informe, Pau Marí-Klose. El sociòleg i investigador de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) va recordar que aquest mateix estudi va fer evident l’any passat l’alta vulnerabilitat i la desprotecció de la infància a Catalunya: el 10% dels menors de 16 anys viuen en famílies amb ingressos per sota dels 352 euros mensuals, una situació que es considera pobresa alta.

“Hem de ser decidits i valents per prendre mesures de suport a les famílies”, va insistir Marí-Klose, tot i que va advertir que els resultats de millora de l’educació no seran immediats. Mesures que haurien d’anar des de suport econòmic a les llars amb menors fins a una racionalització d’horaris que permetés als pares i mares poder dedicar-se a l’educació dels seus fills.

La crisi com a oportunitat
El director de l’àrea d’inclusió social de Caixa Catalunya, Àngel Font, per la seva banda, va apuntar que la crisi està fent que molts joves tornin a estudiar i s’estan veient més inscripcions als cicles formatius i fins i tot a la universitat: “La crisi és una gran oportunitat per valorar l’educació i allargar els períodes formatius”.

Si Font va buscar la cara positiva del mal moment econòmic, Marí-Klose va advertir de la necessitat de millorar les polítiques de suport a les famílies, també en temps de crisi, perquè, segons ell, “la fractura educativa es pot convertir en una fractura social”.

Educació, valors i esport.

2009-09-03T18:01:00.003+02:00

Ja fa uns quants mesos que estic pensant en començar a recopilar informació sobre el model pedagògic que s'adopta a la Masia del Futbol Club Barcelona. Tots sabem que molts jugadors del planter blaugrana han hagut de viure i educar-se durant molts anys de la seva infantesa i la seva joventut en aquesta casa on, a més d'aprendre futbol (o bàsquet) també se'ls educa i ensenya coneixements curriculars.

Des del club sempre es fa bandera del valors i ideologia de la institució, no és d'estranyar, doncs, pensar que aquests valors i ideologia també es transmeten al llarg de la formació d'aquests infants i joves que acabaràn esdevenint futbolistes d'elit.

Bé, el que voldria demanar és que si algú tingués cap tipus d'informació referent a l'educació que es porta a terme a can Barça m'ho fes saber ja que, com he dit, estic interessada en conèixer-ho amb profunditat.

PS: No sé si aquesta crida tindrà gaire ressò per que em fa l'efecte que per aquest blog hi passa ben poqueta gent però bé, per provar-ho que no quedi.

Escoles obertes a discapacitats

2009-07-20T15:58:00.001+02:00

Us presento avui una notícia publicada divendres passat al diari el Punt que considero que pot ser d'interès.

El Departament d'Educació va presentar ahir un pla per escolaritzar més nens i nenes amb discapacitat en centres ordinaris, de manera que aquest col·lectiu pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats mitjançant la relació diària amb els companys. A les comarques gironines, aquest pla, que es desenvoluparà d'ara fins al 2015, preveu passar de les 26 unitats de suport en centres ordinaris que hi ha actualment a les 67 i reduir en 27 el nombre d'unitats en centres d'educació especial, passant de les 106 actuals a 79. A més, Educació vol convertir cinc centres d'educació especial de la demarcació en centres de referència i de suport per als centres ordinaris que escolaritzaran alumnat amb discapacitat. Aquest pla d'educació inclusiva, anomenat Aprendre junts per viure junts, disposa d'un pressupost de 20.899.370 euros per al seu desplegament a tot Catalunya i preveu la contractació de 730 especialistes. El pla preveu que el 2015 el percentatge d'alumnat amb discapacitat escolaritzat en un centre ordinari passi del 55% actual al 70%. Actualment, a Catalunya hi ha 15.688 alumnes amb discapacitat escolaritzats en centres educatius catalans, tant ordinaris com especials. L'increment en el nombre d'unitats de suport en centres ordinaris és un dels punts fonamentals del pla d'inclusió.
Font: el punt

Dades per l'optimisme?

2009-06-07T00:47:00.001+02:00

He llegit un reportatge al diari elpunt on s'explica que encara que lentament el nombre de gitanos que cursen carreres universitàries va en augment.
Podem pensar que aquestes són dades per l'optimisme però jo em pregunto... si prenem el nombre d'estudiants dels anys 60 o 70 i els estudiants matriculats a la universitat actualment és proporcional el augment d'estudiants universitaris d'ètnia gitana amb l'augment d'estudiants universitaris que no són d'ètnia gitana? Potser només són molletes de pà i encara queda molta feina per fer amb determinats col·lectius que, sovint per la seva situació social, es veuen abocats en molts casos al fracàs escolar.

aquí teniu l'article enllaçat.

Educació musical

2009-06-04T19:31:00.002+02:00

Fa mesos vaig escriure i publicar un article on relatava les denuncies per part de diverses institucions i professionals relacionats amb la música i l'educació musical. En aquell moment no vaig poder ni saber il·lustrar de manera clara un dels beneficis de l'educació musical però acabo de descobrir un vídeo on uns alumnes de primària apareixen cantan "Viva la vida" de coldplay, bé, mireu el video... i després n'hi ha que menystenen l'educació musical....

I ja que hi som...Visca el Barça.

D'infantil a primària

2009-05-17T02:40:00.000+02:00

M'agradaria posar un article prou interessant que he trobat al diari avui sobre el fet que motls mestres d'infantil comencen a exercir en centres de primària.
Aquí us el deixo:

Èxode de mestres de les escoles bressol als centres de primària

| La sisena hora obre una via perquè els titulats de les llars d'infants facin el salt cap als CEIP per millorar les condicions laborals | Els educadors de FP superior també se'n van a P-3 com a tècnics d'educació infantil

Carol Biosca

La demanda de mestres derivada de la implantació de la sisena hora a la primària a les escoles públiques, i l'entrada de 200 nous tècnics d'educació infantil a les escoles com a auxiliars de P-3, han provocat aquest inici de curs un veritable èxode de mestres i educadors de les escoles bressol cap als centres de primària.

El principal motiu d'aquest transvasament rau en la "precarietat" laboral existent en l'etapa 0-3, principalment a les escoles bressol de la xarxa pública que han estat externalitzades i són gestionades per empreses, segons alerten la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya i els principals sindicats de l'ensenyament.

Entre les llars d'infants amb un índex de precarietat més elevat s'hi compten moltes de les que s'han creat els últims anys, arran del desplegament de les 30.000 places aprovades per llei al Parlament el 2004, i acordades entre el departament d'Educació i els ajuntaments. El personal d'aquestes llars d'infants cobra, en molts casos, la meitat de la retribució que perceben els mestres i els tècnics d'educació infantil als centres de primària. "N'hi que passen vuit hores amb nens amb un sou de 700 euros mensuals", afirma Irene Balaguer, membre de la Xarxa d'Educació Infantil i presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Una precarietat laboral que "s'agreuja encara més" a les guarderies privades, que no estan tan regulades.

Condicions més dures

Segons Balaguer, un segon motiu "de pes" que justifica l'èxode de mestres de l'etapa 0-3 al segon cicle d'educació infantil és l'existència d'unes condicions de treball amb els infants "molt més dures" a les escoles bressol, on les ràtios es consideren "massa elevades" si es té en compte la baixa autonomia dels infants, i on no sempre poden treballar en espais adequats.

La sisena hora ha obert una via perquè els mestres de les escoles bressol, en molts casos contractats com a tècnics d'educació infantil, facin el salt a la primària. El fenomen ha coincidit amb l'entrada de 200 nous tècnics d'educació infantil de suport a P-3, una nova figura que es va introduir el curs passat i que es preveu estendre a totes les escoles d'aquí al 2009.

Segons Balaguer, tot plegat ha fet que en aquests moments les escoles bressol públiques, tant les de la Generalitat com les municipals, s'hagin quedat "sense ningú per fer substitucions" i, cosa que és pitjor, hi ha aules de lactants (nens de menys d'1 any) que "han vist passar set educadors des del començament del curs".

Fenomen "preocupant"

Xavier Agudo, responsable de CCOO al sector d'escoles bressol municipals de Barcelona, explica que el fenomen "veritablement preocupant" s'està produint en el transvasament de mestres que, "en major o menor grau, tenen unes retribucions molt per sota del que s'està donant per fer un interinatge o una substitució a primària", amb els avantatges que implica, d'altra banda, entrar en l'oferta pública. Les 57 escoles bressol de Barcelona estan, però, al marge d'aquest procés, ja que juntament amb les de Sant Cugat són de les poques que gaudeixen d'un conveni privilegiat en què les mestres tenen reconeguda la titulació, i cobren salaris equivalents als dels titulats d'educació infantil de les escoles.

Elisabet Amorós, mestra d'una escola bressol de Vilanova i la Geltrú i membre de la Xarxa d'Educació Infantil, explica que amb vint anys d'experiència i comptant-hi els triennis acumulats, cobra "el mateix, fent moltes més hores", que una mestra que faci substitucions a primària".

Concentració de suport

2009-04-30T12:54:00.005+02:00

Avui dia 30 d'abril a les 20:00 a Plaça Universitat els i les estudiants de secundària que ahir van patir agressions per part dels mossos en la manifestació que es va dur a terme, han convocat una concentració amb l'objectiu de visibilitzar el rebuig dels instituts a la Llei d'Educació de Catalunya i a la implantació del Pla Bolonya.

Imatges per cortesia d'en David Datzira:

Vídeo 3/24:

Secundària es manifesta

2009-04-30T12:46:00.002+02:00

Un centenar d'alumnes es van manifestar ahir al migdia a Barcelona contra la llei d'educació i el procés de Bolonya

Un centenar d'estudiants de secundària es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona en contra de la llei d'educació de Catalunya que es troba en tràmit parlamentari. Una trentena d'ells es van tancar a la seu del Departament d'Educació, a la Via Augusta, d'on van ser desallotjats pels Mossos d'Esquadra. Un a un, i custodiats per dos agents, els alumnes d'instituts de secundària van abandonar la cinquena planta de l'edifici. Prèviament, els Mossos d'Esquadra havien carregat contra un grup d'estudiants que intentava entrar menjar i begudes als tancats al departament. Els alumnes de secundària van rebre al llarg del dia el suport dels estudiants que s'oposen al procés de Bolonya i han convocat una altra manifestació per aquesta tarda.

Un centenar d'alumnes de secundària, als quals es van unir membres del moviment en contra del procés de Bolonya, es van concentrar al migdia a la plaça de la Universitat de Barcelona i van anar en manifestació fins al Departament d'Educació. El fet que l'assistència a la manifestació no fos nombrosa va fer que els estudiants decidissin, en assemblea, improvisar un altre recorregut. Laura Benseny, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de secundària, va destacar la intenció dels estudiants de fer una mobilització pacífica.

El recorregut, del qual la Guàrdia Urbana no havia estat informada, va obligar a anar parant el trànsit a mesura que passava la manifestació. Els estudiants van arribar al Departament d'Educació, on es van asseure al vestíbul. Després de la lectura de dos manifestos, però –quan van saber que el despatx del conseller d'Educació, Ernest Maragall, és a la cinquena planta–, van entrar i, per les escales, van arribar al cinquè pis. Tot i que el personal d'Educació els va assegurar que Maragall no es trobava a l'edifici –era a una trobada de corals de secundària al Palau Sant Jordi amb l'alcalde, Jordi Hereu– els estudiants van decidir mantenir l'ocupació. Representants del departament els van oferir diàleg si designaven quatre portaveus, però els estudiants no van acceptar l'oferta. «La conselleria no ha deixat fer tancades pacífiques als instituts», justificava així l'ocupació en Bruno, estudiant de 17 anys de l'institut Alella.

Cap a les tres, un grup d'alumnes va sortir de l'edifici per anar a comprar menjar per dinar per al grup, però ja no va poder tornar a entrar, ja que els ho va impedir un dispositiu policial que va tancar l'accés a la seu. Poc després de les quatre, els Mossos van desallotjar els estudiants, segons aquests, «amb una força desmesurada i provocant algun ferit», tot i que no van poder precisar el nombre d'afectats. Quique Badia, un jove amb la samarreta tacada de sang, va denunciar que els Mossos l'havien colpejat «amb una barra metàl·lica» quan es disposava a entrar al departament per portar entrepans als companys que estaven tancats. De la seva banda, un portaveu dels Mossos d'Esquadra va indicar que els joves van sortir de «manera desorganitzada» de l'edifici i que no es pot confirmar l'ús de la força en el desallotjament. Els alumnes han convocat una concentració de protesta avui a les vuit de la tarda.

FONT: EL PUNT

VIDEOS: En aquest enllaç a la pàgina de vilaweb podreu trobar un recull de videos sobre les protestes contra bolonya

TV3 i Bolonya

2009-04-27T22:56:00.002+02:00

TV3 ha obert un espai a la seva pàgina 3alacarta on trobem un recull de vídeos al voltant de les protestes contra bolonya.

Hi ha vídeos interessants i ben trobats però, com podeu suposar, cal mirar-los amb una mica de distància especialment aquells dels matins i encara més especialment aquells on ~~la imbècil de~~ la Rahola hi intervé.

Bé, aquí teniu l'enllaç a la pàgina.

Ara, secundària II

2009-04-25T16:41:00.002+02:00

Us enllaço una notícia de kaosenlared que fa referència a l'ocupació de l'IES Ramon Berenguer IV

Roda de premsa de la tancada a l'IES Ramon Berenguer IV de Gramenet

La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de Gramenet del Besòs (CAEGB) hem realitzat una roda de premsa a la plaça de la vila per tal de convocar a les jornades reivindicatives i de formació.

Una trentena d’estudiants, membres de la CAEGB, hem llegit el comunicat de la tancada i un altre que s’ha fet públic aquest mig dia on mitja dotzena d’entitats de la ciutat han mostrat el seu suport.

Durant la roda de premsa s’han exposat els motius de l’acció i s’han explicat les xerrades i activitats que es realitzaran.

Segons s’ha explicat, malgrat l’oposició de la direcció del centre motivada per les pressions externes dels cossos policials i la conselleria d’educació, els estudiants hem decidit tirar endavant les jornades tal i com tenien previst, fent que el desallotjament pugui ser més que provable.

Des de la CAEGB, en acabades les classes, començarem les jornades de formació a partir de les 14.30h.

Convidem a tots els estudiants del IES Ramon Berenguer IV a participar de les activitats programades, així com a la resta d’estudiants dels instituts de Santa Coloma de Gramenet.

NI LEC NI BOLONYA !

OCUPEM LES AULES PER LA PÚBLICA!

Font

Ara, secundària

2009-04-16T12:32:00.001+02:00

Us poso una notícia extreta de la web del diari avui que fa referència a la mobilització duta a terme per estudiants de secundària contra el pla de bolonya:

Suports

2009-04-01T20:40:00.003+02:00

Reemprenc aquest blog per recollir diverses informacions sobre les mostres de suport que s'han realitzat en suport als estudiants de Barcelona després dels fets succeïts en el desallotjament de la Universitat de Barcelona i les manifestacions i concentracions posteriors.

És difícil poder trobar articles a la prema o notícies als TN on es mostrin aquests gestos de solidaritat, no obstant a través d'internet he pogut trobar diversos articles que en fan referència, especialment m'interessa enllaçar-vos material en vídeo per que és obvi que llegir grans parrafàdes en una web acostuma a fer força més mandra que no pas veure vídeos, no obstant com comprendreu no és pas fàcil trobar fonts que siguin de gran interès i a més localitzar notícies com la concentració dels estudiants d'Alacant en suport als estudiants de Barcelona ha estat impossible, no obstant això aquí us deixo uns enllaços i vídeos prou interessants:

Madrid - Concentració contra la repressió del moviment estudiantil
Madrid - Vídeo concentració contra la repressió del moviment estudiantil

Saragossa - Estudiants denuncien la repressió a Barcelona
Internacional - Joventuts comunistes en suport als estudiants catalans (carta en solidaritat amb els estudiants catalans signada per les joventuts comunistes d'onze països diferents: CJC - Joventut Comunista de Catalunya, FGCI - Federazione Giovanile Comunisti Italiani, YCLG - Young Communist League Georgia, Left Front – Communist Youth Alliance of Hungary, Young Communist League Azerbaidjan, COMAC - Jeunes du Parti du Travail de Belgique, MJCF- Mouvement des Jeunes Communistes de France, KNE - Κομμουνιστική Νεολαία Ελλαδας, FDJ - Freie Deutsche Jugend ,UJCE - Unión de jóvenes Comunistas de España, GC- Gioventù comunista Svizzera, KJÖ- Kommunistische Jugend Φsterreichs)
Alacant - Manifest de l'assamble a de la UA en suport als estudiants de la UB

Espero poder anar afegint més articles com aquests, si teniu alguna altra font, si us plau compartiu l'enllaç.

ps: El vídeo que he enllaçat misteriosament comença a reproduir-se solet, miraré de solucionar aquest problema.

Any Ferrer I Guàrdia

2009-02-27T21:40:00.000+01:00

Enguany es commemora el centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia i, degut a aquesta efemèride, des de la fundació Ferrer i Guàrdia es volen dur a terme un seguit de propostes que podeu consultar en aquest enllaç.

Tanmateix, si us interessa estar al dia de l'actualitat dels actes que es realitzaran per commemorar el centenari podeu seguir-ho a través de la web de la fundació: Laic.org

Zas!

2008-12-23T20:21:00.003+01:00

He llegit una interessantíssima notícia a kaosenlared i m'agradaria compartir-la amb tots vosaltres, es tracta d'un article en el qual es mostra la gravació en camara oculta que van realitzar uns periodistes de Telecinco per clarament criminalitzar col·lectius antifeixistes, la seva intenció era trobar carnassa, gent que parlés de violència, de matar nazis, etc, no en van trobar i fins i tot en el video es mostra com se'n lamenten i a sobre els van descobrir la camara oculta, vaja, el que popularment coneixem com un ZAS! EN TODA LA BOCA.

Aquí teniu l'article complet, no us perdeu el video:

Alarma social: ¿Cómo se crea? Periodistas de Telecinco pillados por sorpresa con cámara oculta
Preparaban un reportaje para criminalizar a los movimientos sociales

Coordinadora Antifascista de Madrid / La Plataforma | Para Kaos en la Red | Hoy 15:05 | 963 lecturas | 17 comentarios

www.kaosenlared.net/noticia/alarma-social-como-crea-periodistas-telecinco-pillados-sorpresa-camara

El 11 de diciembre, en el marco de las protestas en Madrid de solidaridad por los sucesos de Grecia, en los que un joven fue asesinado de un disparo por la policía, Tele5 emite un reportaje con cámara oculta para criminalizar a los movimientos sociales.
En este reportaje aparecen imágenes de aquellos lugares en los que estos periodistas estuvieron infiltrados: el 11 de noviembre en la manifestación del aniversario de Carlos Palomino, en el CSO La Traba y en el CSO El Antídoto.

Pero el reportaje emitido fue más corto de lo previsto inicialmente. El material que no pudieron emitir fue grabado el 20 de noviembre en Valladolid y el 21 de Noviembre en el CSO 1924 de Madrid, donde fueron pillados por sorpresa por el grupo de seguridad durante el transcurso de la charla en recuerdo de Carlos y todos los antifascistas asesinados por nazis en los últimos años, encuadrada en las Jornadas Antifascistas '08.

El siguiente vídeo muestra la grabación que realizaron los periodistas infiltrados con la cámara oculta.
www.nodo50.org/antifa
www.la-plataforma.net

Más información:
Antifascismo
Kaos TV
Madrid

.

Crec que per una notícia com aquesta no hi ha millor banda sonora que "premsa lliure" de Brams ja que com diu la cançó.... "la premsa és lliure no hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d'expressió"

Segregació

2008-10-05T13:35:00.002+02:00

Ahir es va publicar al diari de Girona la següent notícia. Després de llegir-la detingudament em venen al cap les següents qüestions:
Cal permetre que centres privats segreguin els alumnes?
La segregació implica educar en sexisme encara que sigui de forma implícita?
Quin poder té el govern sobre els centres privats?
Quin grau de llibertat d'actuació ha de tenir un centre concertat?
Seria bo nacionalitzar les escoles?

El col·legi Bell-lloc amenaça de deixar de ser concertat si l´obliguen a admetre nenes

La regidora d'Educació, Núria Terés, prefereix que "s'adaptin a la llei" però estudiarà obrir un nou centre públic

El Bell-lloc de Girona és la primera escola que amenaça de plantar-se contra la futura llei d'Educació. El centre escolar ha anunciat que abandonarà el concert amb la Generalitat i es convertirà en estrictament privada, si la llei no li permet continuar segregant alumnes. Al col·legi Bell-lloc només hi pot assistir alumnat exclusivament masculí. De moment, la regidora d'Educació, Núria Terés ha respost al repte demanant que compleixin la normativa. En el cas que no sigui així, l'Ajuntament demanarà a Educació la construcció de nous centres públics.
L'anunci, que va fer el director del centre Miquel Riera a Ràdio Girona, pot tenir importants efectes col·laterals. Algunes famílies hauran de treure els alumnes del centre perquè no podran pagar el preu d'una privada.
El director del centre, Miquel Riera va ser contundent. Diu que la Generalitat els obliga a convertir-se en un centre privat elitista si tira endavant la llei que preveu retirar el concert econòmic per les escoles que segreguen i es neguen a barrejar nens i nenes, com és el cas del Bell-lloc. Riera assegura que renunciaran als diners públics abans de convertir-se en una escola mixta.
El director de l'escola, Miquel Riera, va remarcar que "si tirés endavant aquesta llei, es faria la gran injustícia de provocar que els pares haguessin de pagar tota la plaça escolar, no només la part que no cobreix el concert". Riera va advertir que "ens convertiríem en una escola elitista, i això mai no ho hem sigut". "El Bell-lloc sempre ha sigut una escola oberta a totes les classes socials", va assenyalar i va posar com a exemple que tenim "més immigrants que algunes escoles públiques de Girona".
Aquesta decisió pot representar un daltabaix per a moltes famílies que ara hi porten els seus fills i que si és privada no ho podran pagar. També causaria un problema d'equilibri en el sistema educatiu de Girona, que hauria d'absorbir els alumnes obligats a deixar el Bell-lloc.
Al col·legi, vinculat a l'Opus Dei, hi estudien 1.500 alumnes. Han recollit 2.400 al·legacions contra l'avantprojecte de la llei d'Educació. En aquesta escola a partir de primer de primària només admeten nens.
La regidora d'Educació Núria Terés (ICV-EUiA), va lamentar les amenaces del Bell-lloc i va afegir que li "agradaria que fos a l'inrevé, ja que està col·laborant a fer un servei públic, que es reajustés al que demana la llei perquè es mantingués en la xarxa pública, en lloc de plantejar renunciar al concert".
Terés també va remarcar que en el cas que no es converteixi en privat "caldrà buscar una solució que pot ser una nova escola de primària o l'ampliació d'algun centre educatiu". La representant municipal va remarcar que "la feina de col·laboració amb el Bell-lloc ha estat una mica millor que l'any passat" i creu que la direcció del centre concertat "un canvi en positiu el poden acabar de fer".

Instituts molt plens
L'Ajuntament de Girona va explicar que els instituts de la ciutat estan "molt plens" i que en la majoria de centres se superarà la ràtio permesa de 30 alumnes per classe. Així mateix, les escoles encara tenen vacants suficients per acollir alumnes durant el primer trimestre però la regidora d'Educació, Núria Terés, va indicar que caldrà desdoblar grups a mitjan curs. "És una mesura que no agrada a cap centre però creiem que és millor que augmentar el nombre d'alumnes per classe", va dir.
La regidora va afirmar que totes les places d'institut estan plenes i que caldrà posar més alumnes del compte a les aules per poder encabir tota la demanda d'estudiants perquè desdoblar grups és complicat per poder quadrar horaris. Si legalment el màxim d'alumnes és 30, el Departament pot autoritzar una ampliació fins a 33. Ara bé, Terés va admetre que el més probable és que durant el curs hagin de superar aquestes xifres, amb els problemes que això comporta. "Per un professor tenir més de 30 alumnes i en molts casos de nivells diferents és francament complicat", va explicar.
L'obertura del nou institut al sud de Girona, que només té alumnes de primer d'ESO, ha contribuït a millorar la situació en aquest primer curs però, segons va dir Terés, no s'ha aconseguit treure la pressió als altres instituts de la ciutat com s'havia calculat inicialment.
La situació a infantil i primària no és tan urgent ja que la regidora ha afirmat que hi ha vacants suficients. En aquests moments, l'Ajuntament està estudiant els casos més problemàtics i optarà per desdoblar grups en aquelles escoles amb més massificació. Terés va dir però que encara no han avisat a les direccions dels centres que hauran de fer un grup nou.
La regidora també va criticar l'elevat preu dels lots de llibres i va dir que moltes AMPA reben queixes de famílies que no els poden pagar i no hi ha beques per a tots. Per afavorir que no hi hagi escoles amb altes concentracions d'immigrants, Terés ha explicat que estan començant a treballar, conjuntament amb el Departament d'Educació, en el projecte ?Donem-li la volta a l'escola. Es tracta de desenvolupar projectes específics de qualitat per a 6 centres amb molta immigració per fer-los atractius a famílies autòctones del barri que porten els fills a altres escoles. "Volem que hi vegin un valor afegit i que decideixin portar els nens a l'escola del ?barri per afavorir així la cohesió ?social i la diversitat", va afirmar la regidora.
Diari de Girona

Gonzalo Anaya

2008-06-12T13:50:00.002+02:00

Em vull fer ressó d'una notícia que he trobat avui a la web de vilaweb.cat en referència a la recent mort del pedagog Gonzalo Anaya, us cito aquí la notícia:
DIMECRES, 11/06/2008 - 18:15h
Es mor el pedagog Gonzalo Anaya
Va influenciar generacions de mestres valencians i va ser un lluitador per la república
El pedagog Gonzalo Anaya ha mort avui a València. Mestre durant la república va exercir des del 1973 una gran tasca a la Universitat de València, que ha expressat el seu condol. Anaya va ser un gran renovador de l'escola valenciana i un home compromés políticament, sempre en favor de la república. Anaya era militant des del 2003 d'Esquerra Republicana del País Valencià i n'havia candidat al Senat per aquest partit. L'enterrament es farà divendres.

El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, ha qualificat Anaya com "un resistent contra els obscurantismes". Tomás ha destacat en aquest sentit que "si alguna cosa destaca en la trajectòria de Gonzalo Anaya, al llarg de la seua dilatada vida, és la voluntat de resistent. Voluntat de resistent contra els obscurantismes, contra el domini, contra totes les forces que malmeten el caràcter del ser humà, contra les estacions fantasma i les sales d'espera de la desesperança"

Agustí Cerdà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià, ha dit a VilaWeb que "la seua pèrdua és la pèrdua d'una referència molt important en un país al qual li manquen referents". Cerdà ha afegit que "Anaya va ser capaç d'aglutinar un seguit important de sensibilitats d'esquerres i va entendre que el seu lloc era Esquerra Republicana". Des del punt de vista personal Cerdà també ha dit que li tenia un afecte personal especial i que per això "se sent molt dolgut".

També ha manifestat el seu condol Escola Valenciana, que ha dit que Anaya "va fer de les paraules saviesa, dels conceptes vida, del treball compromís. Ens deixa orfes de la seua companyia, però el seu llegat restarà sempre entre nosaltres".

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical Valenciana ha emès un comunicat en el qual afirma que "Gonzalo Anaya des del seu compromis pedagògic, social i polític ha estat un referent ètic i moral per als estudiants, el professorat, la comunitat educativa i el conjunt de la societat valenciana. A més, defensava i representava els valors dels mestres de la república, mestres compromesos en la renovació pedagògica i la transformació social. Valors que ha transmés a una gran part de les actuals generacions de mestres i de professorat i que ha defensat fins el mateix dia de la seua mort.

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha dit que la desaparició d'Anaya 'crea un buit insustituïble'. 'Ha estat fins l'últim moment de la seua vida compromès en la defensa de l'escola pública'. La coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha lamentat la pèrdua 'd'un gran mestre que lluità per garantir el dret de l'educació i la cultura per a tots'.

Mestre de la República

Gonzalo Anaya va participar en les activitats de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT). Per la seva vinculació sindical, després de la guerra civil va rebre una sanció de la Comissió Depuradora franquista i va ser confinat. Va aprofitar el període de confinament per a estudiar els dos cursos comuns de la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa (1939-1940) i els dos de l'especialitat de Filosofia a la Universitat de Madrid (1940-1942). En setembre del 1942 va obtindre la llicenciatura, la qual li va permetre abandonar el seu confinament i traslladar-se a Almadén (Ciudad Real). Entre 1948 i 1950 va exercir de professor a València (ciutat que havia conegut el 1932), i va exercir a l'Institut Lluís Vives com a professor interí de Grec. El 1953 va guanyar la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la i un any després fou nomenat catedràtic de Filosofia de l'Institut Femení Rosalía de Castro de la capital gallega. El 1961 és diplomat en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid i el 22 de maig del 1967 és doctorat en Filosofia per la Universitat de Madrid, amb una tesi sobre 'L'essència del cinema. Teoria de les estructures'. Durant la segona estada a Galícia publica diverses obres, com ara: 'La depresión cultural gallega' (Vigo, 1970); 'El COU, análisis de una experiencia' (Santiago de Compostel·la, 1973); 'Luis Bello. Viaje por la escuela de Galicia' (la Corunya, 1973).

El 1973 obté la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de València i després de la reforma promulgada per la LRU s'integra al Departament de Sociologia i Antropologia Social. El 1985 és nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Entre les obres publicades en la seva etapa valenciana es pot fer esment de: 'Una ruptura en la enseñanza '(F. Torres ed., València, 1976) i 'Qué otra escuela' (Akal, Madrid, 1979).

Des de la seva constitució formvaa part del Consell Escolar Valencià, com a membre de reconegut prestigi representant de la Universitat de València. També havia rebut nombroses distincions. Un centre de secundària del poble de Xirivella du el seu nom des del 1993, així com l'Escola d'Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica.

Font: vilaweb.cat

Insolidaris

2008-06-06T23:59:00.002+02:00

o a sorbe de puta posa el llit
o a sobre de cornut pagar el beure
(escolliu el títol que més us agradi per aquesta entrada)
El 13 de febrer podiem llegir a Deia.es un estudi del qual se'n extreien unes conclusions realment curioses:

[...]El informe también apunta que el 49,4% de los consultados considera que Catalunya es insolidaria con el resto de comunidades autónomas, frente al 38,4%, que percibe lo contrario.[...]Los andaluces encuestados son los que en mayor medida acusan a los catalanes de insolidarios (el 64,5%), seguidos de cerca por los de las dos Castillas (el 64,4%) y los madrileños (el 61,2%). Los catalanes y los vascos son los únicos que consideran que Catalunya es solidaria.

M'encurioseix saber què n'opinen sobre la solidaritat o la insolidaritat de Catalunya els ciutadans d'Extremadura, basicament per que mentre a Catalunya encara hi ha molts alumnes que han d'estudiar en barracons allí podràn gaudir d'un ordinador portàtil per alumne.

Quan es publicaràn les balances fiscals?
Mentrestant seguirem veient notícies tan curioses com aquesta:

Todos los estudiantes de Secundaria tendrán un ordenador portátil gratis

La medida, que implantará la Junta a lo largo de esta legislatura, supondrá adquirir unos 67.000 terminales.El alumno recibirá el ordenador en primero de la ESO y lo conservará hasta el final de su etapa formativa.
La consejera de Educación, Eva María Pérez, anunció ayer ante el pleno de la Asamblea que todos los alumnos extremeños de Enseñanza Secundaria (incluidos los de ESO, Bachillerato y Ciclos Formativos) contarán con un ordenador portátil como herramienta formativa. Esta medida se extenderá también a los profesores, lo que supone en total la adquisición de unos 67.000 equipos. Pérez explicó que esta medida se implantará progresivamente a lo largo de la legislatura, y se iniciará con el nuevo instituto de Plasencia.
Pérez indicó que se dotará "progresivamente a cada alumno y también a cada profesor de su ordenador portátil", y agregó que esto "además de favorecer la autonomía personal y la enseñanza individualizada, fomentará la responsabilidad social con el material didáctico que se ofrece al alumno, pues el portátil acompañará al alumno desde que se escolariza en primero de la ESO hasta que termine la Secundaria".
(segueix)

Tancament del blog

2008-06-03T18:27:00.003+02:00

Al llarg d'aquest semestre he publicat en aquest blog diverses entrades,a més de l'entrada inicial (on parlava sobre podcasts i videos) i les entrades obligatòries de l'assignatura (Problemàtiques educatives, tendències educatives i noves tecnologies i educació) he publicat altres missatges relacionats amb l'educació com són els articles "Educació suprimeix el batxillerat nocturn", "el català a l'escola" i "educació musical".
Provablement, i malgrat l'assignatura acabi aquest juny, no deixaré de publicar articles en aquesta pàgina i molt menys la clausuraré definitivament, i és que vull aprofitar aquest espai per seguir reflexionant sobre educació i publicant notícies que si més no baix el meu punt de vista són rellevants en el camp de l'educació.
Teoria de l'educació II ha estat una assignatura que ha donat peu a la reflexió i a l'anàlisi del sistema educatiu, el seu funcionament i com aquest es veu influenciat per tots els inputs que l'envolten, ha estat un espai a partir del qual els alumnes podem començar a comptar amb una base a l'hora de parlar de l'educació amb propietat i a més, ha servit per relativitzar molts aspectes que si més no en el meu cas creia irrefutables i que si s'analitzen fredament no ho són tant.
Els debats i les reflexions de classe les podem extrapolar a la nostra vida quotidiana, els estudiants de pedagogia, potser per defecte pseudoprofessional, tendim a buscar explicacions pedagògiques a moltes coses de les que ens envolten i si partim d'una base com la que podem extreure d'aquesta assignatura podrem aconseguir justificar les nostres idees amb arguments més sòlids, si és que això és possible, és clar.

Ara cal aprovar no? Esperem que sí.

Educació musical

2008-05-21T19:54:00.003+02:00

Des d’Emipac (escoles de música d’iniciativa privada associades de Catalunya) amb suport de diversos músics catalans com Josep Thió o Lluís Gavaldà (Els Pets) han denunciat la situació dels autònoms del món de la música, concretament volen manifestar el seu desacord vers la manca de subvencions per part de les institucions públiques cap als centres ja que consideren que és competència deslleial el fet que les escoles de música municipals rebin alts percentatges de subvencions mentre que a les escoles d’iniciativa privada els únics ingressos provinguin de les quotes que paguen els alumnes.

Emipac va convocar el passat dimarts dia 20 mobilitzacions en diverses poblacions de Catalunya sota el lema “No convertiu la música en silenci!” on amb aquesta protesta i a través de la lectura d’un manifest* es volia reclamar una millora en la situació laboral dels professors i mostrar el seu desacord davant fet que no s’hagi tingut en compte la seva opinió a l’hora d’elaborar la llei d’educació (LOCE) i proposen la creació d’una xarxa única d’escoles de música.

La LOCE preveu una retallada en les hores d’estudi de la música en benefici d’altres assignatures com les matemàtiques o la llengua, actualment a l’educació primària la música és una assignatura que ocupa 2 hores setmanals i malgrat que en aquesta etapa s’introdueix a l’alumne a l’educació musical ensenyant-lo a llegir i interpretar el llenguatge musical, a més d’iniciar l’aprenentatge d’història de la música i a dominar com a mínim un instrument (habitualment aquest és la flauta dolça) l’assignatura conta amb poc prestigi i és considerada una assignatura “Maria”, a secundària on s’estudia principalment llenguatge musical i història de la música el prestigi d’aquesta assignatura minva encara més.

Aquesta manca de prestigi podem associar-la al fet que l’educació musical es contempla com una disciplina de caire lúdic, com un divertiment sense rerafons pedagògic que serveix per entretenir, el fet que es redueixin les hores d’ensenyament musical comportaria, entre d’altres, afegir dificultats al desenvolupament dels alumnes que vulguin accedir a ensenyaments musicals superiors i contemplin la música com a professió pel seu futur.

Per altra banda, una bona educació musical no només facilitaria l’accés a una educació musical superior als alumnes si no que a més una bona educació musical té aportacions molt beneficioses per l’alumne ja que comporta efectes positius pel desenvolupament dels infants potenciant el seu desenvolupament cognitiu, psicomotor i socio-afectiu a més d’incidir favorablement en el desenvolupament de les habilitats lectores.

Ja per acabar us voldria convidar a escoltar l’entrevista realitzada a Martí Marín, membre de la junta directiva d'emipac, en el programa la nit a rac1 del passat dilluns, aquí teniu el tall de veu.

*Intentaré trobar el manifest per poder-vos-el facilitar aquí en el blog.

Enllaços d’interès:
Emipac
LOCE
La música y el desarrollo cerebral infantil
Cultura21.cat

El català a l'escola

2008-05-05T20:01:00.005+02:00

El diari El mundo va publicar fa uns dies una enquesta (tendenciosa, evidentment) en relació a una notícia (manipulada, evidentment) segons la qual es dèia que al Cp Mestre Guillemet a Santa Eugènia (Mallorca) s'obligava als nens a parlar en català a l'hora del pati, sí voleu consultar l'enquesta aquí la podeu trobar, i aquí teniu l'enllaç a la notícia.
Cercant informació referent a aquest assumpte he arribat al blog de Sa tanca de s'era on l'autor ha publicat una entrada que em sembla prou interessant com per citar-vos-la, així que aquí la teniu:

La resposta Escrit per Pau Gener | 4 Mai, 2008

He rebut aquests darrers dies, supòs que com molts de vosaltres, una enquesta a on es feia palesa la mala idea que un ( i altres...) mitjà de comunicació hi té amb la nostra llengua, alhora que em demanava que hi contestés. No hi vaig participar; i avui en Joan Lladonet,al diari de Balears, ens ho explica.

Heus aquí la resposta:

Manipulació i desinformació

Aquests dies he rebut correus electrònics de diferents persones indignades per la desinformació i tergiversació que es feia sobre les normes de convivència d'un centre i del projecte educatiu d'una escola des d'un diari que es publica a tot l'Estat i que té molts de lectors. A més, el mateix diari proposava una enquesta que també estava completament manipulada. He pensat que les persones que duien endavant aquesta tasca tenen pocs escrúpols, uns objectius clars per dirigir la seva artilleria pesada contra la llengua pròpia d'aquest territori, i, a més, faciliten exemples de llibre sobre manipulació periodística per a les persones que estudien aquesta carrera. Intentaré demostrar aquesta manipulació citada.

El director del CP de Santa Eugènia mai no diu que s'obligui els alumnes a parlar en català al pati, però aquesta és la conclusió que treu el repòrter del diari. L'únic que fa el director és fer saber que es recorda als alumnes que en el pati també poden utilitzar el català. El director i els i les mestres d'aquesta escola recorden que aquesta qüestió és complir amb el projecte lingüístic del centre, inclòs dins el projecte educatiu, i que només fan recordar el que mana la Llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat al parlament de les Illes Balears, que diu que la llengua vehicular de l'escola és la llengua catalana; aquesta llei que vol derogar aquell batle mallorquí que odia el dialecte balear del català, perquè és analfabet en aquesta llengua. La llàstima són les desenes de centres on no es fa aquesta recordança al seu alumnat, és a dir, que el català també es pot utilitzar al pati, no en faltaria d'altra.

L'entrevistador, per demostrar que s'està fent un gran desastre, diu que una mare va haver de fer de traductora a una reunió, i el director li explica quina és la norma de l'escola i quina és la llengua de les reunions. S'ha de dir que així com s'actua en el CP Mestre Guillemet, és com s'hauria d'actuar a totes les escoles de les Illes. Es pot resoldre el problema de la comunicació sense deixar d'utilitzar la llengua vehicular, el català. Una manera és que alguna persona faci traducció simultània, i una altra, és que en acabar la reunió el professorat o algú expliqui en la llengua de la persona que no ha entès tot el que fa falta, perquè aquella persona sàpiga de què s'ha parlat i tengui clares les indicacions que s'han fet. Si aquesta persona, que no domina el català, es troba en ambients que no canvien de llengua, en dos o tres mesos ja entendrà la llengua pròpia d'aquí.

El periodista, amb qualque retorçuda intenció, remarca que en el despatx del director hi ha un mural dels «Ocells Rapinyats dels Països Catalans». Que no ho sabia que tenim ocells comuns, els Països Catalans? Que no sabia que també tenim llinatges comuns? I una literatura comuna, de què s'estranya? O és que no coneix on exerceix la seva professió?

Però el súmmum de la manipulació es troba en la pregunta que es fa a l'enquesta per demostrar qualque cosa com que la lluna és quadrada. La pregunta és la següent: «¿Está usted de acuerdo con que se obligue a los alumnos a hablar en catalán durante el recreo?» Ah, i no li faria res si fes o fessin un curset de gramàtica castellana per millorar l'ortografia i la sintaxi en aquesta llengua. D'aquesta pregunta es conclou que han deduït que en el pati d'aquesta escola s'obliga els alumnes a parlar en català, cosa completament falsa i que no ha manifestat en cap moment el director. A més, hauria de ser normal que sortís «no», ja que no crec que existeixin massa mestres que pensin que s'ha d'obligar a parlar en una llengua determinada al pati; molts dels que han votat «sí» ho han fet per evitar els efectes perversos del o dels manipuladors. És així com es volia aconseguir que no parlàssim en català, segons el decret de l'anellet de 1837 i durant els anys seixanta pagant duros per cada paraula pronunciada en mallorquí o quedant castigats sense poder anar a casa els caps de setmana. La meva opinió sobre aquest fet és que s'han d'ignorar les persones o els mitjans que ens volen seguir manipulant. No he volgut participar en aquesta votació ni participaré en altres que tenguin el mateix grau de manipulació.

Joan Lladonet. pedagog.

Noves tecnologies i educació

2008-04-27T15:32:00.002+02:00

Les noves tecnologies i especialment internet podriem considerar-les com la democratització del coneixement si no fós per que l'ús d'aquestes esdevé una arma de doble raser.

D'una banda les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d'accedir a coneixements de forma lliure i oberta, un clar exemple n'és la wikipedia, els diccionaris gratuïts online i els milers de pàgines web on l'autor posa els seus coneixements a l'abast de la resta d'usuaris a nivell mundial, fins i tot enciclopèdies de renom han posat a la disposició de tots els usuaris la seva informació tal com fa l'Enciclopedia Catalana.

Actualment ni tan sols el desconeixement de l'idioma en el qual s'ha publicat una informaicó és un impediment per tal que l'usuari pugui accedir a la infromació ja que podem trobar diversos serveis de traducció de pàgines web gratuïts i instantanis (amb evidents problemes de traducció però que faciliten l'intel·legibilitat dels textos).

A més, el fet que l'enviament i recepció d'informació sigui instantani facilita l'agilitat a l'hora de compartir informació a nivell d'usuari a usuari (P2P), ja no només a un nivell d'e-mail o xat si no també a un nivell d'enviament d'arxius d'audio, video, o altres documents a través de programes P2P com poden ser l'emule o, encara millor, el sistema BitTorrent.

Els serveis que ofereix internet estàn en constant renovació i des de l'implantació de la web 2.0 l'usuari no és un simple receptor si no que ara, a més, pot participar en ampliar, millorar o opinar sobre una informació sigui del tipus que sigui. La web 2.0 obre i democratitza encara més internet, permet la sindicació de continguts així com la seva complementació sigui a través d'opinions, enllaços o altres referències.

Si mirem l'evolució d'internet en els darrers 8 anys comprovarem que els serveis i els continguts que trobem a la xarxa han millorat substancialment, especialment per la implementació d'eines com el podcast, el video, stock d'imatges, enciclopedies online (lliures i privades), blogosfera, etc, i més tenint en compte que molts d'aquests continguts actualment són gratuïts mentre que alguns (per exemple la consulta de l'enciclopedia catalana) fa uns anys eren de pagament, de fet, els serveis que actualment encara són de pagament són completament inútils per la majoria d'usuaris, la gran massa d'usuaris es decanta per utilitzar els serveis gratuïts que a més tenen un funcionament òptim i inclús més segur, amb més informació i millor que els serveis de pagament.

Des de els governs lliberals que imperen en el món occidental, aquesta democratització i gratuïtat del intercanvi d'informació és un escull que cal erradicar i és per això que es creen eines de control i imposició d'impostos completament il·lògics com el cannon virtual que criminalitza als usuaris ignorant el dret a la presumpció d'innocència ja que considera que tothom qui compri un CD verge l'utilitzarà per fer còpies de discos de David Bisbal i vendre'ls a un top manta, sense tenir en compte que molts usuaris compren CD'S verges per fer còpies de seguretat dels seus arxius o simplement emmagatzemar-hi informaicó que fins i tot pot ser de creació pròpia.

Sovint des de la ignorància es titlla internet de "món perillós" on sembla ser que els usuaris només vulguin interncanviar informació amb contingut sexual o vulguin captar persones per fins poc o gens morals.

Si bé és cert que la interconnexió de persones d'arreu del món, el caràcter "anònim" d'internet i la facilitat d'accés a informació de tot tipus pot comportar determinats problemes especialment pels usuaris més joves que corren el risc de caure en paranys creats per usuaris amb intencions poc nobles no podem estigmatitzar un món tan ampli com aquest d'una forma tan lleugera ja que, com tot, necessita un control, si l'usuari és jove són els pares qui han d'exercir el control, però no només amb assumptes relaiconats amb el món virtual si no també amb el món físic ja que el perill no només es troba a internet si no que també es pot trobar en molts altres llocs.

Segurament un dels perills més clars de les noves tecnologies (no només internet si no altres elements com la telefonía mòbil, reproductors de qualsevol tipus, projectos, i altres dispositius tecnològics) és la dependència que creen a les persones ja que actualment emmagatzem moltissima informació en dispositius que són suceptibles de fallar en el moment més inesperat i és per aquest motiu que cada vegada més s'està fomentant l'ús de dispositius que permetin fer backups com per exemple dispositius de disc dur extern on, com si fós un arxivador físic, podem emmgatzemar la nostra informació de manera completament segura.

La dependència que creen les noves tecnologies també es pot convertir en un vici difícil de controlar si no se'n fa un ús normal, i és per aquest motiu que actualment podem considerar que hi ha més joves internet-dependents, mòbil-dependents que no pas drogodependents, un exemple n'és el mític "niño alemán loco" del qual en podem trobar diversos vídeos al youtube (s'especula que sigui un actor i no pas un cas real de dependència a les noves tecnologies).

Per acabar cal afegir que un dels estigmes més extesos que té la informació a internet a l'abast dels estudiants i dels usuaris en general és la manca de credibilitat sovint per manca de fonts d'informació però aquest fet és també extrapolable a, per exemple, els llibres i manuals de consulta o les enciclopèdies en paper ja que el fet que la informaicó sigui publciada per un autor determinat en un editorial i poguem trobar-la en format paper no l'eximeix de ser falsa o poc contrastada.