Dades per l'optimisme?

He llegit un reportatge al diari elpunt on s'explica que encara que lentament el nombre de gitanos que cursen carreres universitàries va en augment.
Podem pensar que aquestes són dades per l'optimisme però jo em pregunto... si prenem el nombre d'estudiants dels anys 60 o 70 i els estudiants matriculats a la universitat actualment és proporcional el augment d'estudiants universitaris d'ètnia gitana amb l'augment d'estudiants universitaris que no són d'ètnia gitana? Potser només són molletes de pà i encara queda molta feina per fer amb determinats col·lectius que, sovint per la seva situació social, es veuen abocats en molts casos al fracàs escolar.

aquí teniu l'article enllaçat.

Educació musical

Fa mesos vaig escriure i publicar un article on relatava les denuncies per part de diverses institucions i professionals relacionats amb la música i l'educació musical. En aquell moment no vaig poder ni saber il·lustrar de manera clara un dels beneficis de l'educació musical però acabo de descobrir un vídeo on uns alumnes de primària apareixen cantan "Viva la vida" de coldplay, bé, mireu el video... i després n'hi ha que menystenen l'educació musical....

I ja que hi som...Visca el Barça.

D'infantil a primària

M'agradaria posar un article prou interessant que he trobat al diari avui sobre el fet que motls mestres d'infantil comencen a exercir en centres de primària.
Aquí us el deixo:

Èxode de mestres de les escoles bressol als centres de primària

| La sisena hora obre una via perquè els titulats de les llars d'infants facin el salt cap als CEIP per millorar les condicions laborals | Els educadors de FP superior també se'n van a P-3 com a tècnics d'educació infantil

Carol Biosca

La demanda de mestres derivada de la implantació de la sisena hora a la primària a les escoles públiques, i l'entrada de 200 nous tècnics d'educació infantil a les escoles com a auxiliars de P-3, han provocat aquest inici de curs un veritable èxode de mestres i educadors de les escoles bressol cap als centres de primària.

El principal motiu d'aquest transvasament rau en la "precarietat" laboral existent en l'etapa 0-3, principalment a les escoles bressol de la xarxa pública que han estat externalitzades i són gestionades per empreses, segons alerten la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya i els principals sindicats de l'ensenyament.

Entre les llars d'infants amb un índex de precarietat més elevat s'hi compten moltes de les que s'han creat els últims anys, arran del desplegament de les 30.000 places aprovades per llei al Parlament el 2004, i acordades entre el departament d'Educació i els ajuntaments. El personal d'aquestes llars d'infants cobra, en molts casos, la meitat de la retribució que perceben els mestres i els tècnics d'educació infantil als centres de primària. "N'hi que passen vuit hores amb nens amb un sou de 700 euros mensuals", afirma Irene Balaguer, membre de la Xarxa d'Educació Infantil i presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Una precarietat laboral que "s'agreuja encara més" a les guarderies privades, que no estan tan regulades.

Condicions més dures

Segons Balaguer, un segon motiu "de pes" que justifica l'èxode de mestres de l'etapa 0-3 al segon cicle d'educació infantil és l'existència d'unes condicions de treball amb els infants "molt més dures" a les escoles bressol, on les ràtios es consideren "massa elevades" si es té en compte la baixa autonomia dels infants, i on no sempre poden treballar en espais adequats.

La sisena hora ha obert una via perquè els mestres de les escoles bressol, en molts casos contractats com a tècnics d'educació infantil, facin el salt a la primària. El fenomen ha coincidit amb l'entrada de 200 nous tècnics d'educació infantil de suport a P-3, una nova figura que es va introduir el curs passat i que es preveu estendre a totes les escoles d'aquí al 2009.

Segons Balaguer, tot plegat ha fet que en aquests moments les escoles bressol públiques, tant les de la Generalitat com les municipals, s'hagin quedat "sense ningú per fer substitucions" i, cosa que és pitjor, hi ha aules de lactants (nens de menys d'1 any) que "han vist passar set educadors des del començament del curs".

Fenomen "preocupant"

Xavier Agudo, responsable de CCOO al sector d'escoles bressol municipals de Barcelona, explica que el fenomen "veritablement preocupant" s'està produint en el transvasament de mestres que, "en major o menor grau, tenen unes retribucions molt per sota del que s'està donant per fer un interinatge o una substitució a primària", amb els avantatges que implica, d'altra banda, entrar en l'oferta pública. Les 57 escoles bressol de Barcelona estan, però, al marge d'aquest procés, ja que juntament amb les de Sant Cugat són de les poques que gaudeixen d'un conveni privilegiat en què les mestres tenen reconeguda la titulació, i cobren salaris equivalents als dels titulats d'educació infantil de les escoles.

Elisabet Amorós, mestra d'una escola bressol de Vilanova i la Geltrú i membre de la Xarxa d'Educació Infantil, explica que amb vint anys d'experiència i comptant-hi els triennis acumulats, cobra "el mateix, fent moltes més hores", que una mestra que faci substitucions a primària".

Concentració de suport

Avui dia 30 d'abril a les 20:00 a Plaça Universitat els i les estudiants de secundària que ahir van patir agressions per part dels mossos en la manifestació que es va dur a terme, han convocat una concentració amb l'objectiu de visibilitzar el rebuig dels instituts a la Llei d'Educació de Catalunya i a la implantació del Pla Bolonya.

Imatges per cortesia d'en David Datzira:

Vídeo 3/24:

Secundària es manifesta

Un centenar d'alumnes es van manifestar ahir al migdia a Barcelona contra la llei d'educació i el procés de Bolonya

Un centenar d'estudiants de secundària es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona en contra de la llei d'educació de Catalunya que es troba en tràmit parlamentari. Una trentena d'ells es van tancar a la seu del Departament d'Educació, a la Via Augusta, d'on van ser desallotjats pels Mossos d'Esquadra. Un a un, i custodiats per dos agents, els alumnes d'instituts de secundària van abandonar la cinquena planta de l'edifici. Prèviament, els Mossos d'Esquadra havien carregat contra un grup d'estudiants que intentava entrar menjar i begudes als tancats al departament. Els alumnes de secundària van rebre al llarg del dia el suport dels estudiants que s'oposen al procés de Bolonya i han convocat una altra manifestació per aquesta tarda.

Un centenar d'alumnes de secundària, als quals es van unir membres del moviment en contra del procés de Bolonya, es van concentrar al migdia a la plaça de la Universitat de Barcelona i van anar en manifestació fins al Departament d'Educació. El fet que l'assistència a la manifestació no fos nombrosa va fer que els estudiants decidissin, en assemblea, improvisar un altre recorregut. Laura Benseny, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de secundària, va destacar la intenció dels estudiants de fer una mobilització pacífica.

El recorregut, del qual la Guàrdia Urbana no havia estat informada, va obligar a anar parant el trànsit a mesura que passava la manifestació. Els estudiants van arribar al Departament d'Educació, on es van asseure al vestíbul. Després de la lectura de dos manifestos, però –quan van saber que el despatx del conseller d'Educació, Ernest Maragall, és a la cinquena planta–, van entrar i, per les escales, van arribar al cinquè pis. Tot i que el personal d'Educació els va assegurar que Maragall no es trobava a l'edifici –era a una trobada de corals de secundària al Palau Sant Jordi amb l'alcalde, Jordi Hereu– els estudiants van decidir mantenir l'ocupació. Representants del departament els van oferir diàleg si designaven quatre portaveus, però els estudiants no van acceptar l'oferta. «La conselleria no ha deixat fer tancades pacífiques als instituts», justificava així l'ocupació en Bruno, estudiant de 17 anys de l'institut Alella.

Cap a les tres, un grup d'alumnes va sortir de l'edifici per anar a comprar menjar per dinar per al grup, però ja no va poder tornar a entrar, ja que els ho va impedir un dispositiu policial que va tancar l'accés a la seu. Poc després de les quatre, els Mossos van desallotjar els estudiants, segons aquests, «amb una força desmesurada i provocant algun ferit», tot i que no van poder precisar el nombre d'afectats. Quique Badia, un jove amb la samarreta tacada de sang, va denunciar que els Mossos l'havien colpejat «amb una barra metàl·lica» quan es disposava a entrar al departament per portar entrepans als companys que estaven tancats. De la seva banda, un portaveu dels Mossos d'Esquadra va indicar que els joves van sortir de «manera desorganitzada» de l'edifici i que no es pot confirmar l'ús de la força en el desallotjament. Els alumnes han convocat una concentració de protesta avui a les vuit de la tarda.

FONT: EL PUNT

VIDEOS: En aquest enllaç a la pàgina de vilaweb podreu trobar un recull de videos sobre les protestes contra bolonya